Joan Ribó i Canut, Joan A. Oltra i Soler, Ramon
Cardona i Pla, Dolors Pérez i Martí i Àngela Llinares
i Llorca, diputats i diputades del Grup Parlamentari
“Esquerra Unida del País Valencià”, a l'empara del que
disposa l’article 154 i següents del Reglament de les
Corts Valencianes, presenten la següent Proposició no
de Llei per al seu debat en Ple en relació a “la
interposició per part de la Comunitat Autònoma
Valenciana d'un recurs d'inconstitucionalitat contra
la llei 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats”.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

      El BOE de 24 de desembre de 2001 publicava la llei
orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.
Aquesta llei ha suposat uns elevats nivells
d’enfrontament entre amples sectors de la comunitat
universitària valenciana i espanyola per entendre que
pot perjudicar de forma molt seriosa a la universitat
pública valenciana i espanyola.

      La Constitució Espanyola estableix, en l'apartat 10
del seu article 27,que "Se reconoce la autonomía de
las Universidades, en los términos que la ley
establezca". Aquests terminis van ser establerts per
la Llei Orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de Reforma
Universitària. Però cal  subratllar que l'autonomia de
les Universitats no es fonamenta en aquesta Llei, que
es limita a establir els seus terminis, sinó en la
mateixa Constitució. La Llei de Reforma Universitària,
junt als posteriors Estatuts de les Universitats,
completen el procés constituent fonamentat en la
Constitució Espanyola. Per tant, a partir d'aqueix
moment les competències de les Universitat, en ús de
la seua autonomia, tenen empar constitucional i no es
poden retallar sense un greu quebrantament de
l'equilibri de poders definit en la Constitució.

Es per això que la Llei Orgànica d’Universitats a
l’entendre de molts experts atempta contra l’autonomia
universitària tal com la Constitució la defineix en el
seu article 27.10.

      L’article 35 del nostre Estatut d’Autonomia dona
competències plenes al Govern Valencià per a la
regulació i administració de l’ensenyament en tots els
seus nivells i graus, inclòs l’universitari, podent
entrar també en conflicte amb la Llei Orgànica
d’Universitats.
      L’article 11 de l’Estatut d’Autonomia, al seu apartat
h, estableix que és una funció de les Corts
Valencianes la interposició de recursos
d’inconstitucionalitat.

Per tots aquests motius entenem que és necessari que
les Corts Valencianes presenten recurs
d’inconstitucionalitat contra la Llei Orgànica
d’Universitats en defensa de l’autonomia universitària
de les cinc universitats públiques valencianes, així
com de les competències en matèria d’educació i
universitats de la nostra Comunitat Autònoma.
En virtut de l'anterior es presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.- El Ple de les Corts Valencianes acorda presentar
recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei Orgànica
d’Universitats com a conseqüència de la capacitat
d’aquesta llei per a lesionar les competències
d’aquesta Comunitat Autònoma en matèria d’educació i
universitats, així com l’autonomia universitària tal i
com és definida per la nostra Constitució en el seu
article 27.10.

2.- Pel que fa referència a l’autonomia universitària
cal incidir en tres aspectes, sense pretensió
d’exhaustivitat, tot entenent aquest recurs com a
concorrent amb altres que es puguen presentar:

a) La Llei Orgànica d'Universitats retalla l'autonomia
de les Universitats a l'incrementar les competències
del Consell Social, òrgan format majoritàriament per
membres aliens a la comunitat universitària i no
escollits per ella, per tal com l'article 14 estableix
que a més d'aprovar els pressupostos i supervisar les
activitats de caràcter econòmic de la Universitat i
del rendiment dels seus serveis, té la competència
afegida d'aprovar les comptes anuals de les
Universitats prèviament a la rendició de comptes
davant de l'òrgan de fiscalització de comptes de la
Comunitat Autònoma.

    b) La Llei Orgànica d'Universitats retalla
l'autonomia de les Universitats en la selecció del seu
professorat. Especialment greu resulta l'atribució en
l'article 62 a la Secretaria General del Consell de
Coordinació Universitària, òrgan sense representació
universitària, de la fixació prèvia del número màxim
d'habilitats en cada convocatòria, imposant així un
condicionament previ aliè als mèrits acadèmics dels
candidats i que pot en la pràctica anorrear la
capacitat efectiva de selecció de les Universitats
entre habilitats.

c) Com una qüestió d'especial gravetat per ser
simptomàtica de l'esperit de trencament institucional
enfront de l'autonomia universitària amb el qual ha
estat redactada la Llei, la disposició transitòria
segona nega als Claustres preexistents de les
Universitats, dipositaris màxims de la seua autonomia
fonamentada en la Constitució, la capacitat d'adaptar
els seus Estatuts a les disposicions de la nova Llei.
Aquesta, pel contrari, pretén fer taula rasa atorgant
la capacitat d'elaboració d'uns nous Estatuts a uns
nous Claustres amb una nova composició segons la nova
Llei. D'aquesta manera es nega radicalment l'autonomia
de les Universitats per a determinar i modificar les
seues pròpies formes d'organització elaborant i
modificant els seus Estatuts, capacitat constitucional
que segons la legislació preexistent i els
corresponents Estatuts de les Universitats corresponia
als Claustres preexistents. I es trenca amb el
principi de continuïtat normativa propi d'un Estat
Constitucional de Dret, segons el qual les normatives
continuen vigents en tant no siguen formalment
derogades, i la seua modificació es fa en el marc de
la normativa prèvia. En efecte, els Estatuts de les
Universitats no han estat derogats, ni podrien ser-ho
sense vulnerar l'autonomia de les Universitats
establida en la Constitució, però es pretén impedir la
seua aplicació en un aspecte tan central per a aquesta
autonomia com el procediment per a la seua
modificació. Aquest trencament de la continuïtat
normativa és propi de situacions de canvi
revolucionari on s'inicia des de zero un Procés
Constituent, però no del desenvolupament normatiu en
el marc d'una Constitució i del conjunt de normatives
hi derivades.

3.- Per fer efectiu el recurs d’inconstitucionalitat
es mandata als Serveis Jurídics de la Cambra perquè
l’elaboren, per tal de poder-lo presentar dins dels
terminis que marca la Llei Orgànica del Tribunal
Constitucional basant-se per a això en els anteriors
arguments i en quantes tares d'inconstitucionalitat es
puguen deduir del text de la citada llei.

Corts Valencianes, 23 de gener de 2002

Signat.:
Joan Ribó, Joan A. Oltra, Ramon Cardona,
Dolors Pérez, Àngela Llinares