INDEX
1.1. EUPV davant el desenvolupament de la LLOE
1.2. Situació actual al País Valencià
2 . EL NOSTRE COMPROMÍS AMB L'ESCOLA PÚBLICA
3.2.1. Descentralització de competències
3.2.2. Participació Democràtica
3.3.2. Planificació de l'oferta educativa
3.5. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT I ALTRES PROFESSIONALS DE L'EDUCACIÓ
4.1. EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA
4.4. NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
4.5. ENSENYAMENTS DE REGIM ESPECIAL
4.5.2. ENSENYAMENT DE MÚSICA I DANSA
4.6. FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES
4.7. UNIVERSITAT i INVESTIGACIÒ
La proposta d'EUPV sobre Educació té com objectiu fonamental fer que l'educació es convertisca en instrument i motor de promoció social, igualtat d'oportunitats i desenvolupament en la formació de les persones per a caminar cap a una societat més justa i igualitària. Considerem l'educació com una riquesa social de primer ordre que ha d'estar generalitzada i repartida i un instrument de llibertat i igualtat. Un poble ignorant mai pot ser un poble lliure.
L'educació és un dret fonamental, reconegut com a tal en la Constitució i en les Lleis Orgàniques corresponents. Això implica que els poders públics (central, autonòmic i municipal) tenen l'obligació de garantir l'exercici d'aquest dret a tots i totes "mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents" (art. 27.5 de la Constitució).
L'accés de totes les persones a l'educació està avui considerat un dret universal. És una conquesta de la humanitat que no ha estat un regal, sinó el resultat d'una lluita pels drets socials, llarga i constant, que han protagonitzat els treballadors i treballadores de tot el món i de moltes èpoques històriques.
En l'actualitat, las transformacions socials, econòmiques i culturals experimentades per la nostra societat en l'última dècada i la situació derivada de la pròpia ampliació de l'educació obligatòria fins als 16 anys, plantegen nous reptes i majors exigències a les quals és necessari donar resposta per a millorar la qualitat de l'educació pública.
Per a arribar a aquest objectiu EUPV presenta el seu model educatiu el principal objectiu del qual consisteix a assegurar, a tots i cadascun dels alumnes i alumnes: el desenvolupament al màxim de les seues potencialitats, l'assoliment d'uns aprenentatges que els permeten formar-se com persones autònomes capaces d'exercir els seus drets i deures de ciutadania, que siga útil per a compensar les desigualtats socials i que proporcione els coneixements, aptituds i actituds que puguen contribuir a la transformació, a millor, de la societat a la qual vivim.
En els últims anys, la millora de la qualitat de l'ensenyament s'ha convertit en un eslògan que utilitzen tant les formacions polítiques o sindicals, com múltiples organitzacions socials, siguen o no de l'àmbit educatiu. Aquesta espècie de falca és una expressió buida si no s'explica què s'entén per una educació de qualitat.
Per a EUPV la qualitat de l'ensenyament coincideix bàsicament amb el que des de fa anys venim identificant com "Alternativa de l'escola pública", que és patrimoni comú de l'esquerra social i política, i els senyals de la qual d'identitat són el seu caràcter laic, pluralista i democràtic, el seu compromís amb un ensenyament pluralista, científica i crítica, laica, respectuosa amb les diferències alhora que integradora de les mateixes, gestionada democràticament, inclusiva i *compensadora de les desigualtats socials. Aquests valors, autèntics senyals d'identitat d'una educació pública, hem d'entendre'ls i defensar-los al seu torn com autèntics indicadors de la qualitat educativa, una educació de qualitat que és la qual dóna resposta a les diverses necessitats educatives del conjunt de la població per a assolir el seu èxit escolar, mitjançant una efectiva igualtat d'oportunitats i una gestió democràtica, transparent i socialment eficaç.
Es tracta doncs d'una concepció de la qualitat associada ineludiblement al principi d'igualtat d'oportunitats en l'accés, en el procés i en els resultats; perquè, en el que concerneix a l'educació obligatòria, una educació de qualitat o serveix perquè el conjunt de la població escolar assolisca les capacitats bàsiques requerides o no és de qualitat.
Des d'aquesta concepció de l'educació en EUPV defensem que el dret a l'educació com servei públic, ha d'estar garantit a través de la xarxa de centres de titularitat pública, que al seu torn ha d'ocupar el paper vertebrador del sistema educatiu. EUPV s'oposa fermament a les polítiques privatitzadores, a situar-nos contra les normes que no avancen en la laïcitat de les institucions educatives, o a ser crítics amb tots aquells que rebutgen les aportacions de les ciències de l'educació i afirmen que cal ensenyar com abans, quan aqueixa educació tradicional ja ha demostrat de sobra la seua ineficàcia si considerem els resultats en el conjunt de la població. En definitiva EUPV se situa en una oposició frontal a les idees que veuen en l'educació un mitjà de reproducció de l'estructura social al servei de les classes dominants
En l'actualitat, el sistema educatiu del País Valencià segueix presentant manques importants quant a la seua capacitat per a respondre a les diverses necessitats educatives que presenten els i les alumnes al llarg de la seua escolaritat. Segueixen sent massa els qui no progressen prou en els seus aprenentatges per a arribar als objectius previstos en les etapes obligatòries; segueixen sent excessives les xifres d'estudiantes que finalitzen la seua escolaritat obligatòria sense assolir la titulació corresponent. En definitiva, el nostre sistema educatiu segueix sent manifestament millorable quant a la seua capacitat per a respondre de forma adequada a les diferents necessitats educatives de l'alumnat
En conseqüència, el problema de com millorar la qualitat de la nostra educació escolar se centra avui en definir les accions i mesures que s'han d'emprendre perquè l'escola pública assolisca assegurar uns aprenentatges comuns, o el que és el mateix, el desenvolupament d'unes capacitats bàsiques a tots els i les alumnes sense excepció al llarg de la seua escolaritat obligatòria.
1.1 EUPV davant el desenvolupament de la LLOE
L'actual cicle ve marcat per l'aprovació de la Llei Orgànica d'Educació (LLOE), amb una actuació del grup parlamentari d'IU que ha creat desconcert entre la nostra militància i el nostre entorn més pròxim.
No podem oblidar en aquesta anàlisi que el desenvolupament i aplicació correspon ara a les Comunitats Autònomes. EUPV ha mantingut una postura molt crítica amb aspectes rellevants de la LLOE que s'allunyen del nostre model educatiu; en coherència amb això, vam plantejar una sèrie de mesures tendents a contrarestar els seus efectes més negatius en el seu pròxim desenvolupament autonòmic.
Ens vam referir sobretot a les conseqüències derivades que la nova llei NO aposte per l'ensenyament públic com eix vertebrador del sistema educatiu, sinó per una concepció del servei públic d'educació segons la qual aquest pot ser prestat indistintament pels poders públics o per la "iniciativa social" (o siga, privada). La llei també amplia els concerts educatius, que s'estenen a les etapes no obligatòries, generalitzant-se en el segon cicle d'Educació Infantil. I a més equipara el dret de tots a l'educació amb la "lliure elecció de centre", supeditant a això el deure dels poders públics de programar places escolars suficients. Tot això contribueix a una creixent privatització de l'educació, açò es fa molt evident en el País valencià on governa la dreta, fomentant fins i tot la creació de més centres privats, a instàncies dels propis poders públics, mitjançant cessions de sòl amb el compromís de concert garantit (Col·legi La Vall d'Alacant...).
La llei lamentablement manté l'adoctrinament religiós dins de l'escola pública i dins del currículum per a qui opte per això, deixant obertes massa possibilitats per a la resta de l'alumnat, fins i tot la de poder obligar-los a cursar una matèria alternativa (a gust de la jerarquia eclesiàstica?), adaptada a l'horari i les exigències dels qui segueixen imposant els seus privilegis emparant-se en uns acords anticonstitucionals. EUPV exigeix que d'una vegada per sempre es denuncien tals acords i que la religió isca del currículum; i mentrestant, aqueixos ensenyaments s'impartiran per a qui expressament els sol·liciten, fora de l'horari escolar.
Per altra banda la llei té altres aspectes censurables que intentarem corregir: no impedeix la segregació per raó de sexe en etapes o aules sostingudes amb fons públics; ni talla d'arrel qualsevol possibilitat de cobrament a les famílies per ensenyaments concertats; ni sotmet als centres privats concertats als mateixos requisits de funcionament i control social; ni evita la competència deslleial d'aquests amb la xarxa pública; ni assegura que la cessió de sòl públic siga només per a la creació de centres públics; ni tan sols es considera falta greu l'acomiadament improcedent del professorat dels centres concertats.
Aquestes i altres qüestions associades al nou marc legal poden desvirtuar els seus vessants més prometedors, inclòs l'increment progressiu de finançament fins a arribar (en 10 anys) al percentatge mitjà de la UE, ja que bona part dels fons compromesos es destinaran als ampliats concerts educatius, en detriment dels recursos que necessita l'educació pública.
EUPV posarà tots els mitjans al seu abast per a impedir al País Valencià un desenvolupament autonòmic de la LLOE que margine a l'escola pública i fomente la consolidació de dues xarxes de centres educatius amb un alumnat clarament diferenciat. Una, la formada pels centres de titularitat pública, abocats en la pràctica a convertir-se en una xarxa assistencial dirigida als sectors més desfavorits de la població i a les zones rurals; i altra, la integrada pels centres privats concertats, amb un pes i influencia cada vegada majors entre les diferents capes de les classes mitges urbanes.
1.2. Situació actual al País Valencià
Després de 12 anys de govern del PP la situació del sistema educatiu valencià ve arrossegant una sèrie de problemes que en comptes de solucionar-se s'incrementen o endemitzen; privatitzacions de serveis, falta de places escolars públiques sobretot en Educació Infantil 0-3; una normativa d'organització i funcionament dels centres docents obsoleta, barracots, improvisació en l'aplicació de la nova llei educativa (LLOE), la convivència en els centres són, juntament amb els següents, problemes que el Govern del PP no ha volgut o no ha sabut solucionar.
La partida pressupostària destinada al manteniment dels centres, despeses de funcionament, és clarament insuficient per a cobrir totes les necessitats dels centres, i cada vegada arriba amb més retard
L'ensenyament en valencià no avança ni qualitativa ni quantitativament, si fa 25 anys que els primers centres públics van començar els programes d'ensenyament en valencià i avui solament s'arriba al 23.5% de l'alumnat, a aquest ritme farà falta un segle per a arribar al 100% de l'alumnat
Altre dels problemes greus que arrossega el sistema educatiu valencià és la falta de planificació i execució en Infraestructures. En el país valencià les aules prefabricades superen les mil unitats, A pesar que l'anterior Conseller d'Educació del PP Sr. González Pons va donar per conclòs el mapa escolar de l'any 96 i va presentar el seu nou programa de construccions Creaescola, encara queden per construir centres del mapa del 96, i en l'actualitat tampoc estan tots els centres del programa Creaescola (ni fets, ni adjudicats, ni licitats, etc.) i ja hi ha noves actuacions urgents. És a dir, no s'ha acabat cap dels programes d'infraestructures presentats però, això sí, es fan la foto presentant nous que repeteixen una vegada i una altra les mateixes actuacions que mai es completen. Aquesta falta de planificació ha dut al sistema educatiu valencià a una situació que ja es fa insostenible en la massificació en les aules i l'augment de ràtios, fet que incideix d'una forma molt negativa especialment en l'Educació infantil i en les aules amb xiquets i xiquetes amb NNEE o immigrants que necessiten d'una especial atenció i adaptacions curriculars.
L'atenció a l'alumnat immigrant és clarament insuficient. En els anys 2000 i 2001 i especialment el 2002 ja va haver un increment important d'alumnat provinent d'altres cultures, increment que segueix produint-se sense que existisca una previsió adequada per a la seua integració. A iniciativa del MEC, el curs passat la Conselleria conveni els programes PASE, PAE i PAA, però la inversió en personal que ha fet la Conselleria per a l'aplicació d'aquests programes ha estat totalment inadequada ja que ha creat llocs de treballs de mitja jornada per a estalviar-se recursos econòmics, el que significa que la compensació de les desigualtats d'origen cultural tampoc és una prioritat per al govern del PP.
Malgrat tot, l'ensenyament públic gaudeix d'una notable vitalitat gràcies a l'esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa que compensa la falta de previsió de l'administració.
Davant aquest panorama EUPV presenta a la societat el seu programa polític amb la intenció d'avançar cap a una educació al servei de totes i cadascuna de les persones perquè aprenguen el millor que avui coneixem, i que els recursos, infraestructures i els professionals millor formats estiguen a l'abast de tot l'alumnat per a aconseguir el màxim grau de desenvolupament de les capacitats pròpies.
2. EL NOSTRE COMPROMÍS AMB L'ESCOLA PÚBLICA
Les nostres propostes s'inspiren en una concepció de la qualitat educativa que està indissolublement unida al caràcter públic de l'ensenyament com garantia de l'exercici del dret universal a l'educació en condicions d'igualtat, propostes i alternatives de govern que canviaran el panorama educatiu del País Valencià.
Recuperar els serveis privatitzats en educació.
Per a EUPV l'escola pública serà la destinatària dels pressupostos en Educació. L'actual situació de concertació amb l'escola privada, que absorbeix bona part del pressupost educatiu i crea una situació de clar desequilibri i discriminació de l'E.Pública, ha de ser modificada substancialment. Hem d'anar a un procés progressiu de construcció d'una xarxa pública (els centres concertats que ho desitgen podrien incorporar-se en aquesta xarxa) i desaparició dels concerts generalitzats. Els centres d'iniciativa i gestió privada ho han de ser amb caràcter general i per tant han de finançar-se exclusivament amb recursos privats. Només aquells centres que cobrisquen veritables objectius i necessitats socials, on no ho aconsegueix la xarxa pública, han d'accedir al sistema de concerts.
Els pressupostos d'Educació haurien de servir en primer lloc perquè la Conselleria d'Educació, en coordinació amb els ajuntaments, planifique i conforme una xarxa de centres públics que satisfaça tota la necessitat de places escolars en condicions dignes, des dels 0 anys fins a l'entrada en la Universitat. Un pla de territorialització de centres escolars d'infantil 0-3 i 3-6, primària i secundària. Els ajuntaments haurien de garantir en els seus PGOU les parcel·les de sòl públic necessàries per a construccions escolars de titularitat pública exclusivament, sent vinculant per a l'administració autonòmica el seu desenvolupament.
En l'etapa infantil 0-3 s'inicien i desenvolupen les primeres diferències i discriminacions entre xiquets i xiquetes. L'escola ha de ser la garantia d'igualtat i l'instrument que pal·lie aqueixes diferències i discriminacions. La generalització progressiva del tram 0-3 anys exigeix una aposta financera molt forta. Proposem un Pla a 4 anys que baixe a la concreció d'oferir el nombre de places que satisfaça les necessitats existents en el País Valencià (5.000 places per any o 500 aules amb ràtios de 10 alumnes), la qual cosa suposarien 20.000 places al finalitzar la legislatura (més de 100 escoles en els dos primers anys). Oferta del segon cicle d'Educació Infantil (3-6 anys) en tots els centres escolars públics del País Valencià
El text actual de la LLOE no respon al nostre model educatiu ja que admet que el servei de l'Educació pot ser prestat pels poders públics i per la "iniciativa social" (o siga privada) en contra de la pròpia Constitució que en el seu art. 27.5 diu que "els poders públics garantiran el dret de tots a l'educació". Per tot això EUPV proposa contrarestar els aspectes que considerem més negatius de la LLOE amb mesures legislatives en l'àmbit del País Valencià dins de les competències autonòmiques (decret d'escolarització...). EUPV proposarà, a més, la promulgació d'una Llei Educativa Valenciana i el seu finançament.
Nova normativa sobre admissió d'alumnes que establisca les mateixes condicions als centres públics i als concertats i garantisca total transparència i condicions d'igualtat i equiparació en l'escolarització, especialment en els casos d'alumnat immigrant. Es crearan comissions d'escolarització municipals úniques amb criteris que asseguren una distribució equilibrada entre tots els centres sostinguts amb fons públics que responga abans de res a l'interès educatiu dels xiquets i xiquetes amb caràcter general, els i les alumnes haurien de poder ser atesos en el centre del seu barri/zona. Per a això caldria dotar de més mitjans als centres/zones que més ho necessiten ("assignació no uniforme dels recursos"), reservant un percentatge de places en cada centre per a l'escolarització d'alumnes immigrants o traslladats d'altres zones geogràfiques.
Defensa d'una escola veritablement valenciana que impulse els programes de les línies d'ensenyament en valencià i dels programes d'immersió lingüística en tot el País, garantint la continuïtat de l'ensenyament en valencià en tot l'ensenyament secundari, batxillerats i cicles formatius i Universitat, la cultura i els valors del poble valencià
La plantilles dels centres d'Infantil, Primària i Secundària Obligatòria han de disposar del professorat de suport, i professorat especialista de psicopedagogia, pedagogia terapèutica, audició i llenguatge que veritablement necessiten, així com d'educadors i personal sanitari d'acord amb les necessitats i ràtios que s'establisquen en el desenvolupament de la llei.
El sistema educatiu ha d'establir especial atenció als alumnes amb NEE i alumnes immigrants o de minories ètniques, concretant ràtios, mòduls i propostes sobre els recursos materials i humans que garantisquen el diagnòstic i l'atenció especial, aules d'acollida i d'integració, plans d'atenció, reforç en horari no lectiu.
Perquè siga possible conciliar la vida laboral i escolar, defensem que, a efectes laborals, es reconega com deure públic de caràcter inexcusable l'assistència dels pares i mares o tutors a les reunions de tutoria, consells escolars, activitats educatives o entrevistes programades pels centres educatius perquè coneguen i col·laboren amb l'educació dels seus fills i filles.
EUPV, mentre no s'arribe a la gratuïtat total de l'educació (llibres, materials...) promourà, des dels ajuntaments que governe, la reutilització de llibres usats, en col·laboració amb sindicats i associacions de pares i mares així com el Desenvolupament de programes municipals de suport a l'escola pública orientats a potenciar l'educació en valors relacionats amb la pau, la igualtat i la solidaritat, l'educació ambiental, l'educació per a la salut, l'educació afectiu-sexual, l'educació en matèria de comunicació, i l'educació per al consum. Així mateix defensem programes de formació per a pares i mares sobre la prevenció de violència escolar, violència de gènere, educació sexual, participació, resolució de conflictes etc.
Creació de centres d'educació de Persones Adultes (EPA), de manera que haja almenys u per Districte escolar, coordinat pel consell Escolar de Districte i que cobrisca les necessitats de diferents col·lectius. Aquests centres haurien d'adequar la seua oferta i els seus horaris a les característiques del seu alumnat, amb especial atenció a les dones treballadores que continuen assumint en solitari les responsabilitats domèstiques.
Engegada d'un programa-marc municipal d'obertura dels centres Educatius, en el seu entorn fora de l'horari escolar que permeta la utilització dels espais esportius i biblioteques, dotant als mateixos de personal adequat i suficient.
Polítiques d'Igualtat
Asunción d'una pràctica coeducativa que incloga tots els aspectes, des de la seua estructura organitzativa, fins als continguts i formulacions pedagògiques. Impulsar els grups d'Orientadors dels centres de professors en matèria de prevenció de l'homofòbia, xenofòbia i qualsevol conducta discriminatòria. Revisió dels materials curriculars que s'imparteixen en els centres per a la prevenció d'aquestes conductes.
Desenvolupament dels programes de diversificació curricular i d'integració d'immigrants, a través de dotació de professorat i recursos didàctics adequats.
Creació d'oficines municipals d'informació educativa amb l'objectiu que les persones reban una informació objectiva i fiable que facilite l'elecció entre els diferents centres sostinguts per fons públics i així evitar el desequilibri entre centres i xarxes. D'altra banda, és imprescindible garantir el funcionament de les Comissions d'Escolarització durant tot l'any en tots aquells municipis o districtes, en els quals haja més d'un centre.
Promoure la generalització de Plans d'Acollida, en els centres, de manera que es facilite la integració de les persones immigrants en el centre de la forma més adequada i tenint una figura concreta com referent (mediadors i/o un professor tutor, al marge del tutor de la classe). Reserva de places al llarg de tot el curs per a les persones que arriben al llarg del mateix.
EUPV propugna una política universitària alternativa per a garantir la qualitat de la Universitat com servei públic, i l'establiment d'un sistema diferent de finançament establit després d'un ampli debat amb participació del conjunt de la Comunitat Universitària, les organitzacions sindicals i les Corts Valencians
Des d'EUPV ens proposem promoure la substitució de la LOU (la modificació de la qual encara que lleva els trets més dolents de la LOU del PP continua sent insuficient) per una llei que promoga una Universitat pública, democràtica, autònoma, crítica i de qualitat, que conte amb la participació activa en la seua elaboració de les organitzacions socials i especialment de les pròpies universitats.
EUPV promourà una Llei Valenciana d'Universitat que regule el Sistema Valencià d'Universitats Publiques assegurant el seu finançament públic, de manera que atenga plenament les necessitats socials de formació universitària en el País Valencià i impulse una investigació no condicionada pels poders polítics i econòmics.
Definició d'una política clara en matèria de R+D+I amb definició de les línies prioritàries d'actuació atenent a les característiques del País Valencià, amb una major coordinació de tots els sectors implicats (centres d'investigació, sectors productius i societat), amb un augment considerable de l'assignació pressupostària i de la quantitat dels investigadors i personal de suport en condicions mínimament dignes, la qual cosa comporta, entre altres coses, la transformació de les beques en contractes laborals d'investigador en formació, amb perspectives de promoció, bé en centres públics d'investigació, bé en empreses.
EUPV posarà en peus una Agència Pública General d'Investigació Valenciana, la plantilla d'investigadors de la qual proporcione un servei públic a tot tipus d'entitats i empreses cercant solucions als seus problemes. El resultat de les seues investigacions hauria de ser com norma general públic i gratuït i difondre's lliurement per Internet perquè poguera ser utilitzat per qualsevol. En contraprestació a tal servei gratuït podrien requerir-se contrapartides, com l'estabilitat laboral en les empreses que d'ell es beneficien, perquè la innovació consegüent no redunde en una reducció de plantilla. Si una empresa subvenciona parcialment una determinada investigació podria obtenir la prerrogativa de la utilització exclusiva dels seus resultats durant un període de temps reduït, per exemple de dos anys, transcorregut el qual es consideraria de domini públic.
Mentre no es revise l'actual Acord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol, així com els subscrits amb altres confessions religioses, els ensenyaments de religió en els diferents nivells educatius s'impartiran fora de l'horari escolar i, en salvaguarda de l'article 16, punt 2, de la Constitució, no constarà en la documentació acadèmica oficial de l'alumne ni notes ni referencia alguna a haver-les cursat o no. El nostre objectiu és Eliminació immediata de l'assignatura de Religió del currículum acadèmic i defensa d'una escola laica
L'ensenyament públic està patint agressions continuades tant en el plànol del finançament com en la deterioració de la seua imatge i dels seus propis senyals d'identitat. Enfront d'això, la patronal de l'ensenyament privat (majoritàriament catòlica) ha assolit potenciar el paper dels seus centres mitjançant una política de concerts i de condicions d'escolarització que està repercutint negativament en la xarxa pública, abocada a convertir-se en nombroses zones en una xarxa educativa subsidiària i assistencial, que acull a l'alumnat que no pot anar als altres centres "sostinguts amb fons públics".
Ens oposem rotundament a les tendències privatizadoras del sistema públic i al sistema de concerts amb centres privats en els nivells d'ensenyament no obligatoris. Enfront d'això, ens vam pronunciar obertament per avançar cap a una xarxa única de centres públics a través d'un procés que fomente i facilite la incorporació a aquesta xarxa dels centres concertats.
Les nostres propostes programàtiques sobre la xarxa de centres educatius responen als següents criteris:
Respondre a una planificació comarcal - o de districte en les grans poblacions - en funció de les necessitats de cada municipi, tenint en compte que l'oferta educativa ha d'incloure una diversitat de modalitats d'ensenyament que puga atendre en condicions de qualitat la demanda formativa de la població respectiva, garantia que es cobrix un ampli ventall de modalitats de Batxillerat, Cicles Formatius, etc. Aquesta planificació ha de ser consensuada amb els Ajuntaments per a disposar del sòl públic adequat amb temps suficient. L'objectiu és que la xarxa de centres de titularitat pública arribe a cobrir en cada districte o comarca totes les demandes educatives que vagen sorgint en els diferents nivells.
Els concerts educatius amb l'escola privada han de tenir un caràcter subsidiari. Només es mantindrà el sistema de concerts en etapa no obligatòria amb aquells centres que atenguen l'escolarització d'alumnat on la xarxa pública no permeta atendre la demanda, o que complisquen una funció social evident. En cap cas podem admetre que s'amortitzen places escolars o unitats escolars públiques mentre es mantinga intacta o s'amplie la xarxa concertada de la zona afectada.
Ens oposem, amb caràcter general, al concert amb centres privats d'ensenyaments no obligatoris (sobretot d'Educació infantil). La xarxa pública ha de respondre a les diverses demandes d'escolarització, especialment en les edats més primerenques.
Els centres privats d'ensenyaments obligatoris sostinguts amb fons públics haurien d'equiparar les seues condicions laborals, de funcionament i de gestió i participació democràtica, amb les pròpies dels centres públics.
En coherència amb l'anterior, definició de la xarxa pública corresponent, diferenciant entre el que la xarxa existent permet atendre i el que requereix noves construccions o remodelacions. El nostre objectiu és que una xarxa única de centres públics arribe a cobrir, en cada districte escolar, les demandes educatives que vagen sorgint.
L'anàlisi de l'oferta i demanda de places d'ensenyament post-secundària (universitària i FP superior) en el País Valencià a fi de resoldre els dèficits de places públiques en determinats sectors i titulacions, que haurien d'ampliar-se especialment en els camps amb major demanda d'ocupació. Cal evitar que quede en mans de la iniciativa privada l'oferta de places (per a qui puga pagar-se-les) en els sectors punters o de major demanda professional. Al seu torn s'ha de produir la progressiva reincorporació a les Universitats públiques dels estudiants i el personal dels centres associats i adscrits, que van complir la seua funció quan les places de les Universitats públiques eren insuficients. En cap cas haurien de ser l'embrió de noves Universitats privades.
Per a la realització de pràctiques reglades, els estudiants procedents d'Universitats públiques gaudiran de preferència en els hospitals públics. Quan siguen accessibles als estudiants de centres privats, aquests contribuiran econòmicament a l'hospital o centre públic, d'acord amb el servei rebut, a fi d'evitar una subvenció encoberta del sistema públic de salut a les Universitats privades.
Com hem reiterat en múltiples ocasions, la descentralització l'entenem com un requisit al servei d'una major participació democràtica en la gestió dels serveis públics. Des d'aquesta òptica, les nostres propostes programàtiques arrepleguen sempre aqueixa doble vessant: la distribució de competències (Autonòmiques, de Districte Escolar, Comarcal, Municipals...) unida a òrgans de participació ciutadana que tinguen capacitat reconeguda per a intervenir en la presa de decisions en el seu àmbit. (Article 27.4 C.E.)
3.2.1. DESCENTRALITZACIÓ DE COMPETÈNCIES
La base legal per a proposar la creació d'aquests Districtes escolars estava en la LOGSE, article 58.5, inclòs a partir d'una esmena d'IU i actualment derogat, que arreplegava la possibilitat d'organitzar funcionalment els serveis educatius en àmbits més reduïts que la província.
No obstant això a la derogació actual de la base legal que sustentava aquesta proposta -exemple de la supressió dels aspectes més progressistes de l'anterior regulació- EUPV mantenim la proposta i en la nostra acció de govern aquest, i altres aspectes suprimits i/o no contemplats, serien regulats en l'àmbit de les nostres competències autonòmiques.
La xarxa de districtes educatius que proposem establir ha de servir per a acostar a la ciutadania el servei educatiu i els centres o unitats d'informació, assessorament i gestió. A més d'aqueix criteri bàsic, els següents criteris poden ajudar a perfilar la millor solució en cada àmbit territorial:
Cada districte educatiu ha d'abastar un nombre màxim d'habitants, perquè la gestió no es complique exponencialment i s'amaguen en els grans nombres i les ràtios mitjanes parcel·les de realitat que convé tenir a la vista per a poder actuar.
Cada Districte ha de desplegar una oferta educativa plena des dels 0 als 18 anys d'edat, és a dir que incloga Educació infantil, Primària, ESO, Garantia social, Cicles formatius de FP (de grau mig i superior), ajustats a la demanda i al teixit social i productiu, totes les modalitats de Batxillerat, una oferta específica per a persones adultes i ensenyament a distància i en règim presencial nocturn, Seccions de l'Escoles Oficials d'Idiomes, Ensenyaments de Música i Dansa i els centres específics per a atendre la demanda de NNEE.
Cada Districte ha de tenir un nombre mínim de potencials usuaris per a poder oferir en la seua amplitud i complexitat les modalitats exposades. AL mateix temps aquest criteri evita multiplicar innecessàriament el nombre de districtes, el que malgastaria recursos, fent factible una política educativa coordinada en tots ells.
Cada Districte ha de tenir una amplitud geogràfica raonable, de manera que la baixa densitat de població no faça necessari recórrer grans distàncies per a satisfer en el Districte la demanda educativa.
Els Districtes respondran a una de les següents tipologies bàsiques:
Districte municipal: Quan les característiques del municipi (població, extensió territorial, etc.) coincideixen amb els requisits d'un districte escolar.
Districte urbà: Quan la gran extensió del municipi fa aconsellable dividir aquest en diversos districtes.
Districte comarcal (plurimunicipal): Quan coincidisquen amb les comarques
Aquesta distribució permetrà un coneixement més qualitatiu de les necessitats, un millor aprofitament dels recursos materials i humans disponibles, i un major acostament dels sectors de la comunitat escolar i com a conseqüència la participació real en la gestió del sistema públic d'ensenyament.
Definim el Districte escolar o educatiu com la unitat orgànica i funcional d'un marc geogràfic comarcal en el qual s'estructuren el conjunt de recursos humans, físics, curriculars i materials propis i s'els gestiona de forma autònoma, permetran:
Organitzar funcionalment els serveis educatius en àmbits més reduïts que la província.
Atendre de forma més eficaç i ràpida les necessitats de qualsevol tipus que sorgisquen en els centres educatius o en la comunitat escolar (informació, assessorament, gestió, reparacions, substitucions de professorat etc.)
Acostar al ciutadà la realitat educativa més pròxima que li permeta participar en la presa de decisions en la gestió d'aquella.
Atendre de forma permanent a la distribució de places escolars.
Cada comarca o districte ha de disposar d'una xarxa de suport al servei educatiu que garantisca la qualitat del mateix. Cada comarca o districte disposarà de:
Un CEFIRE
Equips de suport psicopedagògics.
Unitat de servei mèdic escolar.
Consell Escolar de Comarca o Districte. Amb la infraestructura de mitjans físics i de personal adequats a la seua funció, amb participació de representants de les dues administracions, dels diferents sectors de la comunitat educativa i d'altres organitzacions socials amb implantació en la zona.
En cada Districte existirà un Consell de formació professional, amb representació dels agents socials, que planificaran, promouran i supervisaran la implantació d'una formació professional ajustada a la demanda social i al teixit productiu.
Seccions sindicals i Juntes de Personal de Districte del professorat, PAS i laborals.
Una unitat administrativa i de gestió de la Conselleria d'educació.
El mapa dels districtes ha de ser fruit d'un pacte entre els poders municipals i autonòmics. La viabilitat d'aqueix pacte faria necessari que la seua aprovació es realitzara per un àmplia majoria després d'una negociació consensuada i amb caràcter vinculant per a tots els municipis; en tot cas s'han de començar a transferir competències i recursos als Ajuntaments en el marc del Pacte Local per exemple els relatius a dotacions d'equipament i material didàctic, dotacions per a llibres de text en etapes obligatòries...
3.2.2 Participació Democràtica
La millor forma d'educar per a la democràcia és fer que l'escola siga un organisme de vida democràtica
En el País Valencià trobem comarques on en el 75% dels Ajuntaments no s'han constituït els consells escolars municipals i en la majoria de municipis on està constituït no compleix la normativa ni quant al número de convocatòries que estipula la Llei (11/1984) ni en els objectius, que encara que escassos marca la mateixa
EUPV proposa articular una sèrie de mesures que fomenten la participació real i efectiva de la comunitat educativa en la gestió dels centres i del propi sistema educatiu.
Tals mesures passen per la potenciació de l'associacionisme i per una major transparència, un increment de competències i un canvi i regulació consensuada en la composició dels Consells escolars (de centre i territorials), dels Consells socials, Claustres i Consells de Govern de les Universitats i del propi Consell de Coordinació Universitària, per tot això proposem:
Creació i/o reforç del paper dels Consells Interuniversitaris, Consells Escolars i Claustres Universitaris. Consell Interuniversitari amb representació de l'Administració autonòmica, de la Universitat o Universitats, de l'Assemblea legislativa, dels estudiants i dels Agents socials. Aquest Consell establirà un mapa amb l'oferta de titulacions que, a nivell autonòmic, i tenint en compte els recursos existents, done resposta des de les Universitats públiques a la demanda social. Igualment els Ajuntaments on es troben enclavades les Universitats han d'incorporar polítiques actives, fins i tot financeres, cap a les mateixes, per mitjà dels seus representants en els Consells socials.
En el marc de la LOU correspon a les CC.AA. regular la composició i les funcions dels Consells Socials. Entenem aquest Consell com l'òrgan de participació de la societat en la Universitat, la composició de la qual ha d'incloure representació del Parlament Autonòmic, de la Federació de Municipis, dels sindicats més representatius, de les organitzacions empresarials més representatives (almenys un representant ha de pertànyer a les organitzacions d'economia social, de conformitat amb la normativa vigent), d'Organitzacions no governamentals que desenvolupen activitats educatives o universitàries, i d'aquelles organitzacions o entitats amb implantació i transcendència en la realitat social de la Comunitat.
Reforç del paper del Consell escolar autonòmic, Creació dels consells escolars comarcals de Districte educatiu i municipals (quan no coincidisca Districte i municipi). Aquests òrgans de participació haurien de tenir competències de govern (les pròpies de la planificació general de l'oferta educativa en el seu àmbit territorial), de control i, en aquelles qüestions educatives sobre les quals no puguen prendre decisions últimes, se'ls reconeixerà el dret de proposta, de manera que l'òrgan competent (Conselleria d'Educació, Ple Municipal, Junta de Districte) haja de debatre-la i pronunciar-se sobre ella.
Els Consells escolars comarcals de Districte i municipals analitzaran i plantejaran propostes per a reduir el fracàs escolar i els problemes de convivència dels Centres i funcionaran en estreta col·laboració amb el Consell Escolar Autonòmic davant el qual han de tenir reconeguda capacitat per a proposar:
La planificació de la xarxa de centres de la zona.
La distribució racionalitzada de l'alumnat.
La distribució i control dels fons corresponents.
La coordinació dels equips psicopedagògics.
La planificació de les activitats extraescolars.
Impuls a la participació eficaç dels representants municipals en els Consells escolars de centre.
Constitució de Comissions d'escolarització (municipals o de districte) permanents i úniques amb criteris que asseguren una distribució equilibrada entre tots els centres sostinguts amb fons públics en les quals es garantisca la participació de tots els sectors de la comunitat educativa i que estiguen coordinades pels ajuntaments.
Potenciació de la participació democràtica en els centres educatius mitjançant mesures de suport i foment a l'associacionisme de l'alumnat i de les AMPAs.
Totes les propostes d'EUPV quedarien en paper mullat si no es parteix d'un adequat finançament públic suficient, adequat i solidari. Les nostres propostes programàtiques sobre finançament i planificació pretenen, abans de res, que les oportunitats educatives de tots els ciutadans i ciutadanes siguen bàsicament iguals, al marge del fet de residir en una zona rural o urbana, en un menut municipi o en una de les principals ciutats del País Valencià. El finançament i la planificació han de ser instruments que permetan que el dret a l'educació siga el mateix per a tot l'alumnat independentment del seu origen social o territorial. EUPV es compromet des de l'acció de Govern que l'elaboració dels pressupostos autonòmics i en concret els d'educació siguen pressupostos participatius.
El finançament públic de l'educació ha de garantir l'aplicació de les reformes en marxa i ser adequada a les necessitats de cada territori. EUPV proposa:
Arribar a en la pròxima legislatura a una despesa educativa per alumne d'acord amb l'assignació d'almenys el 6% del PIB per a la despesa pública educativa.
EUPV es compromet que la Llei Valenciana de l'Escola Pública que ens comprometem a presentar, continga compromisos explícits de finançament garantint el desenvolupament de la xarxa pública escolar en condicions de qualitat (Instal·lacions, recursos materials i humans etc.) i la gratuïtat dels llibres en les etapes obligatòries.
Implantació d'un ampli pla de Programes de Garantia Social que permeta una eixida professional digna a qui no arribe als objectius de l'ESO. Els Ajuntaments, els IES i les propostes dels Consells escolars dels respectius àmbits territorials haurien de ser els protagonistes d'aquesta oferta educativa.
Increment substancial de les partides pressupostàries destinada a dotar un sistema de beques de transport, material escolar, i igualtat d'oportunitats (estada) que permeta l'accés dels alumnes de famílies més desfavorides als estudis no obligatoris de Batxillerat o de Cicles Formatius.
Progressiva transferència als Ajuntaments de competències i recursos (equipament, material escolar, llibres de text, beques...). Fons finalistes que els permeten desenvolupar majors competències en educació. En aquells municipis on governe EUPV, i en col·laboració amb els sindicats i associacions de pares, s'habilitaran tots els anys u o diversos espais públics per a la venda i/o intercanvi de llibres de text usats.
Augment substancial de les partides per a impulsar la formació i el reciclatge del professorat per a implantar adequadament l'ESO en els centres de secundària i adaptar-se a les noves tecnologies
Increment de les partides pressupostàries destinades a les línies en valencià assegurant la seua continuïtat des de l'educació infantil fins a la Universitat.
Pla estratègic del País Valencià d'ensenyament presencial i no presencial assistit, en el qual queden incorporades les noves tecnologies i es produïsca l'adaptació de les mateixes al sistema educatiu.
El finançament públic de les Universitats haurà de cobrir totes les seues necessitats bàsiques de docència i Investigació com servei públic
Crear un fons de compensació interterritorial per a l'Educació, l'administració de la qual estarà supervisada pel consell Escolar Autonòmic i pel consell Interuniversitari.
Elaboració d'un Pla Quatrienal d'inversions, pactat amb els Ajuntaments, que responga a les necessitats d'escolarització, amb mesures com: actuacions urbanístiques, oferta de sòl públic per a equipaments educatius públic segons l'evolució demogràfica previsible, etc.
3.3.2. PLANIFICACIÓ DE L'OFERTA EDUCATIVA
Les propostes d'EUPV sobre planificació de la xarxa escolar s'articulen en l'elaboració d'un Pla Quatrienal d'inversions en el marc de la Llei Valenciana de l'Escola Pública, que tindrà com objectiu preveure de comú acord amb els Ajuntaments les necessitats educatives a curt i mitjà termini amb la finalitat de:
Planificar les actuacions urbanístiques precises: oferta de sòl públic per a equipament escolar públic que facen possible les construccions escolars necessàries i acaben amb les aules prefabricades els espais no adequats i la massificació existent en el País Valencià
Adequacions pertinents en funció de l'evolució demogràfica prevista i dels problemes socials de la població.
Adaptació de la xarxa de centres per a, com a mínim:
Generalitzar l'escolarització de tots els escolars de 3 a 6 anys i generar un nombre suficient de places publiques infantils de 0-3 anys.
Impartir tota l'ESO en els IES
Cobrir la totalitat de la demanda d'EPA (presencial i a distància)
Implantar programes de garantia social (o iniciació professional) i cicles formatius acords amb les tendències d'ocupació de la Comunitat.
Garantir almenys comarcalment oferta suficient d'ensenyaments de règim especial garantint l'existència d'una oferta territorialment equilibrada que puga donar cobertura a la demanda en els diferents ensenyaments i graus.
La convivència en els centres escolars és avui dia una preocupació social que ha de ser atesa per les autoritats educatives.
Els mitjans de comunicació han difós casos de violència escolar que, sent casos aïllats, han contribuït a generar una alarma social que no es correspon amb els estudis existents. Estudis seriosos i rigorosos que revelen que els problemes de convivència escolar a Espanya només es produeixen esporàdicament, que aquesta problemàtica sembla ser molt més aguda en altres països de la Unió Europea i que afecta per igual a centres públics i privats (estudis de l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (Diagnòstic del Sistema Educatiu, 1998) i del Defensor del Poble (Informe del Defensor del Poble sobre violència escolar, 1999).
Però la realitat és que el problema existeix i que afecta i preocupa a tots els sectors de la comunitat educativa per tant des de les administracions educatives públiques s'ha d'intervenir de forma rigorosa perquè no seguisca creixent i per a eradicar l'existent, per a aconseguir-lo proposem:
Un estudi diagnostic rigorós amb participació dels sectors i Administracions implicades sobre la Convivència Escolar i els factors que incideixen en ella.
Pla Autonòmic per a la millora de la convivència escolar, a proposta del Consell Escolar Autonòmic, en coordinació amb els Consells escolars de districte o municipals, així com amb altres àrees o serveis (Benestar social, Joventut, Salut...) que contribuïsquen a una intervenció multiprofessional i integral: en centres i barris, amb famílies i tutors, i amb mesures de suport al professorat (formació, recursos d'aula, assistència lletrada gratuïta...).
Proposem crear la figura del Jutge de pau escolar i un Observatori Autonòmic sobre la Convivència independent de l'administració en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa i institucions implicades.
Reducció de ràtios en els centres que, a resultes de l'estudi, siga necessari.
Ampliació i estabilitat de les plantilles i augment dels recursos materials dels centres per a engegar Plans de Convivència. El que significa més professorat per a suports, desdoblegues i disminució de ràtios, increment del temps de tutoria, temps per a tasques de coordinació, així com més personal d'administració i serveis i la incorporació d'altres perfils professionals: mediadors, educadors socials i de família.
Mesures d'intervenció coordinades de totes les administracions locals i territorials (serveis socials, sanitat, mediació intercultural i de conflictes...)
Programa específic de formació de tots els professionals implicats en els plans.
Reformar la formació inicial del professorat d'Educació Infantil, Primària i Secundària per a incorporar apartats específics d'estratègies de resolució de conflictes.
3.5. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT I ALTRES PROFESSIONALS DE L'EDUCACIÓ
EUPV previ acord amb els representants sindicals del professorat, aplicarà les següents mesures:
La formació inicial del professorat d'educació infantil, primària i secundària ha d'ésser de llicenciatura o postgrau. Aquesta ha d'atendre tots els aspectes relacionats amb la funció docent i les noves competències professionals perquè garantisca la incorporació a l'ensenyament. És necessària una formació bàsica i intensa comuna a tots els professionals de la docència obligatòria i postgraus d'especialització
Revisió a fons de la formació del professorat. La formació permanent o contínua ha de ser considerada un dret i un deure de totes les treballadores i tots els treballadors de l'ensenyament. L'Administració ha d'oferir una formació de qualitat i gratuïta a tot el personal docent sense exclusió -sigui el que sigui la situació administrativa o contractual-, que es realitzarà preferentment en els centres educatius, dins de la jornada escolar, a partir de projectes de millora proposats pels propis centres, o per les administracions educatives. Aquestes organitzaran programes formatius específics que capaciten al professorat en l'acció tutorial i la prevenció de conflictes, l'ús didàctic de les noves tecnologies o l'atenció a la diversitat de l'alumnat.
Defensem un model basat en Plans de Formació per al conjunt del centre. La diversitat del professorat implica diverses propostes de formació permanent segons el nivell de desenvolupament professional que es trobe.
L'experiència, el fons documental i la pràctica dels MRPs i les Escoles d'Estiu són valors a tenir en compte per al desenvolupament de programes de FPP. El suport a aquestes iniciatives ha de potenciar-se incrementant les partides pressupostàries.
La FPP ha de partir de la participació democràtica des del disseny de les seues activitats fins als processos de gestió i avaluació.
Cal acabar amb el caràcter voluntarista de les activitats del professorat desenvolupades fora del seu horari laboral.
Reducció dràstica dels elevats percentatges d'interins, garantint la seua estabilitat i homologació, l'estabilitat a les plantilles, frenar la mobilitat del Professorat i la situació de precarietat del professorat interí possibilita el potenciar grups de treball i projectes de formació de centre o comarcals que hauran de ser reconeguts i incentivats.
Cal dotar als centres dels recursos materials i personals que estimulen la introducció de propostes didàctiques innovadores i els treballs cooperatius que dinamitzen les estructures organitzatives del centre.
Enfront de les polítiques que deixan la programació en mans de les editorials, cal potenciar la flexibilitat dels programes i promoure l'experimentació i adopció de projectes curriculars alternatius. Cal facilitar la difusió de les experiències i materials dels grups, seminaris i moviments de renovació pedagògica
Cal recuperar l'autonomia dels Centres de Formació Permanent del Professorat (CEFIREs) i donar garanties perquè la seua gestió econòmica i organitzativa estiga al servei de les necessitats dels col·lectius socials i educatius del seu entorn
Increment de les plantilles de docents i altres professionals per a poder aplicar totes les mesures d'atenció a la diversitat previstes, així com els plans de convivència.
Elaboració negociada del marc de condicions laborals del personal docent que inclourà, almenys: un sistema de promoció i incentius professionals en funció de l'activitat desenvolupada; la limitació del nombre màxim d'alumnes i grups per professor en cada curs acadèmic; el gaudi de períodes sabàtics de formació per a tot el professorat, al llarg de la seua vida professional; la reducció horària a partir dels 55 anys sense minvament salarial; l'oferta, amb caràcter permanent, de la jubilació voluntària a partir dels 60 anys; regulació de la salut laboral del docent; així com el dret a l'assistència lletrada i assessoria jurídica gratuïta per denúncies derivades de l'exercici de l'activitat professional.
Millora de les condicions dels docents amb les següents mesures:
Sistema d'incentius professionals per als professors en funció de les activitats desenvolupades.
Limitació del nombre màxim d'alumnes i grups als quals un professor pot impartir classes en un curs.
Mecanismes que permetan la promoció entre els cossos docents de tots els nivells educatius, inclosa la universitat.
Reducció horària lectiva sense minvament salarial per als majors de 55 anys per a rejovenir les plantilles.
4.1. Educació Infantil i Primària
EUPV defensa el ple reconeixement de l'educació infantil com una etapa fonamental del procés educatiu, en tant que determinant en el procés de desenvolupament i cognitiu del subjecte, així com element compensador de les desigualtats de base en l'accés al sistema educatiu i sociocultural, respecte a la llengua pròpia, i finalment en la seua capacitat de renovació permanent.
En l'actualitat ens trobem davant una etapa escindida entre una oferta gratuïta però àdhuc incompleta de 3 a 6 anys adscrita als centres de primària i una quasi inexistent oferta pública de 0 a 3. És palesa la insuficiència de l'oferta educativa pública en aquest nivell d'ensenyament per a cobrir la demanda existent, així com la manifesta delegació de l'Administració Educativa en altres institucions, cosa que juga en favor del sector privat que veu d'aquesta manera com assegurar-se el planter i el finançament d'aquest àmbit educatiu. En aquesta etapa, doncs, el principi de llibertat d'elecció de centre tan utilitzat per la dreta només pot aplicar-se per a aquells pares i mares que opten per l'ensenyament privat, donades les insuficiències de l'oferta pública.
En l'educació primària, una vegada generalitzada la seua implantació en tots els centres del País Valencià, l'assignatura pendent és la de la recerca de majors índexs de qualitat a fi de convertir-se en el necessari referent per a la gran majoria de la societat valenciana i de plantar cara a l'ofensiva de l'ensenyament privat que s'ha vist en aquest nivell, com en l'educació infantil, afavorida per les polítiques dels governs de la dreta, tant per acció (incrementant les transferències de fons públics a l'ensenyament privat i fent-la aparèixer com el referent de la classe mitjana) com per omissió (practicant una política de "laissez faire" que no escomet els canvis i l'embranzida que l'ensenyament públic necessitaria per a superar algunes de les seues deficiències i manques més acusades).
En aquest marc, proposem:
Elaboració d'un Cens i Mapa Escolar de l'Educació Infantil en el qual es contemple la creació d'una xarxa pública de centres específics d'Educació Infantil amb la finalitat de cobrir una oferta suficient a curt i mitjà termini.
En l'etapa infantil 0-3 s'inicien i desenvolupen les primeres diferències i discriminacions entre xiquets i xiquetes. L'escola ha de ser la garantia d'igualtat i l'instrument que pal·lie aqueixes diferències i discriminacions. La generalització progressiva del tram 0-3 anys exigeix una aposta financera molt forta. Proposem un Pla a 4 anys que baixe a la concreció d'oferir el nombre de places que satisfaça les necessitats existents en el País Valencià (5.000 places per any o 500 aules amb ràtios de 10 alumnes), la qual cosa suposarien 20.000 places al finalitzar la legislatura (més de 100 escoles en els dos primers anys). Oferta del segon cicle d'Educació Infantil (3-6 anys) en tots els centres escolars públics del País Valencià
Adequació i integració dels actuals centres d'ensenyament infantil de la Generalitat Valenciana al perfil d'Escola Infantil dissenyat per la LLOE i la seua normativa de desplegament.
Dotació progressiva de personal auxiliar de suport en els centres públics amb Educació Infantil.
Rebuig de les polítiques d'ampliació dels concerts educatius a l'Educació Infantil i supressió de l'actual finançament de centres privats i concertats.
Concepció de l'organització i funcionament dels centres de primer cicle d'Educació Infantil des d'una doble vessant: educativa i de servei social, que potencie la inserció de la dona en el món laboral d'acord amb els següents criteris :
HORARIS I CALENDARI: desenvolupar una estructura coherent a la seua funció educativa, com en la resta de les etapes educatives, amb previsió d'horaris lectius i no lectius, amb atenció directa a l'alumnat i famílies i una planificació docent conseqüent i adequada amb els corresponents objectius i continguts, així com uns Serveis complementaris a les característiques i necessitats dels i les alumnes i les famílies, com són el Menjador Escolar, Horaris i Activitats Extraescolars, Participació de la Comunitat Escolar, etc... Que siguen compatibles amb els requeriments Familiars i les pròpies necessitats evolutives, socials i interessos dels xiquets/as, respectant els seus propis ritmes, definint temps màxims de permanència dels xiquets/as en el centre i evitant que aquests centres es convertisquen en institucions substitutòries de la pròpia família.
NORMATIVITZACIÓ: integració efectiva en la planificació i normativitzación de la resta del Sistema Educatiu, amb el corresponent desenvolupament d'una política de cohesió i coordinació amb les diferents Administracions que incideixen en l'àmbit de la primera infància.
TITULACIONS I FUNCIONS: definició i clarificació del contingut de les Titulacions professionals i funcions del personal docent i complementari dels Centres d'Educació Infantil. Homogenització de l'heterogeneïtat professional i laboral existent, regulació coherent de la mateixa i elaboració dels corresponents acords amb Institucions Acadèmiques i Educatives respecte als plans de formació, capacitació, processos i calendari de dites professionals, amb l'objectiu de resoldre la dispersió i ambigüitat existent.
PLANTILLES: Disseny i elaboració dels models funcionals de Centres d'Educació Infantil amb la dotació de Personal Docent i Tècnic adequat per a una actuació coherent, homogènia i avantguardista en la política d'implantació de l'Educació Infantil en el PAÍS VALENCIÀ.
PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT ESCOLAR: com garant d'un model educatiu democràtic i social, desenvolupar l'objectiu del ple i regular dret a la participació dels diferents col·lectius que componen la COMUNITAT ESCOLAR també en els Centres d'Educació Infantil, reconeixent i constituint l'estructura participativa i normativa dels Òrgans Col·legiats i participatius dels centres Docents, reactivar el seu funcionament i fins i tot ampliar les seues competències en el marc escolar. Reforçar la participació de les Famílies en els mateixos, amb els corresponents reconeixements laborals d'assistència com compromisos de deure públic.
Impuls decidit a la política de formació del professorat en aquest sector. Ampliació de l'oferta de cursos d'habilitació per a professionals de centres infantils municipals i privats, realitzada directament per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (Centres de Professors CEFIREs) o mitjançant convenis amb les Universitats Valencianes o Moviments de Renovació Pedagògica.
Dotació progressiva de personal d'administració per a tots els centres públics d'Educació Infantil i Centres d'Educació Primària que permeta una gestió professionalitzada.
Escolarització de l'alumnat de primer cicle d'ESO en els Instituts d'Educació Secundària, i ampliació d'oferta d'EI 02- 03 en els espais dels centres de primària que es generen.
Dotació pressupostària per a substitucions del professorat suficient i amb procediments àgils per a la cobertura immediata de les absències a través de subdelegacions territorials comarcals dels serveis educatius.
Democratització del Reglament Orgànic de Centres d'Educació Infantil i Centres d'Educació Primària, per a afavorir la direcció col·lectiva i la participació en els Òrgans Col·legiats, incloent estudiants del tercer cicle de Primària.
Promulgació d'una Llei que permeta la incorporació a la xarxa pública d'ensenyament de centres concertats que reunisquen certs requisits (ideari laic i pluralista, atenció a col·lectius social o territorialment desfavorits, prestació del servei educatiu en règim de cooperativa, participació de la Comunitat Educativa ...).
Política de concerts educatius amb l'ensenyament privat clarament subsidiari de l'ensenyament públic. En aquest marc, al final de l'actual període quatrienal, revisió dels concerts actualment existents en l'ensenyament obligatori basada exclusivament en criteris de necessitats d'escolarització. Únicament haurien de ser concertats els centres que complisquen un servei públic que no puga cobrir el sector públic. Les propostes d'arranjament escolar no han d'afectar a unitats de centres públics mentre existisquen unitats d'aqueixos nivells concertats. Han de ser els concerts amb les unitats de privada els que en aquests casos han de ser objecte de supressió.
Nova normativa sobre admissió d'alumnes que establisca les mateixes condicions als centres públics i als concertats i garantisca total transparència i condicions d'igualtat i equiparació en l'escolarització, especialment en els casos d'alumnat immigrant. Es crearan comissions d'escolarització municipals úniques amb criteris que asseguren una distribució equilibrada entre tots els centres sostinguts amb fons públics que responga abans de res a l'interès educatiu dels xiquets i xiquetes; amb caràcter general, els alumnes haurien de poder ser atesos en el centre del seu barri/zona. Per a això caldria dotar de més mitjans als centres/zones que més ho necessiten ("assignació no uniforme dels recursos") reservant un percentatge de places en cada centre per a l'escolarització d'alumnes immigrants o traslladats d'altres zones geogràfiques.
Aplicació immediata del principi d'analogia retributiva entre el personal docent dels centres concertats i el de l'ensenyament públic.
Implementació de mecanismes de supervisió i control administratiu sobre els centres concertats a fi de garantir els drets dels usuaris a rebre un ensenyament bàsic gratuït, a gaudir d'un règim d'admissió d'alumnes idèntic al dels centres públics i a intervenir en el control i gestió d'aquests centres finançats amb fons públics.
Construcció dels centres necessaris perquè s'invertisca la situació actual que la política del P.P. ha fet que l'Escola Pública siga subsidiària de l'Escola Privada, ja que ha escola PRIVADA ha de ser subsidiària de l'ESCOLA PÚBLICA.
Per a garantir que l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu dispose d'una atenció primerenca i preventiva, s'establiran mesures d'atenció individualitzada i es disminuirà la ràtio professor-alumne.
EUPV considera, com diem en el preàmbul, que l'educació pública és l'única que garanteix la qualitat educativa per a tots. No hi ha qualitat sense igualtat. L'excel·lència de l'educació requereix participació democràtica de tota la comunitat educativa, pluralisme, adequació a l'entorn sociocultural i geogràfic, anàlisi crítica, compensació de desigualtats, gratuïtat...
Enfront d'aquesta opció la política del PP s'ha caracteritzat per:
El menyspreu més absolut i l'agressió al model d'Escola Pública Valenciana de qualitat i per a tots, les regressions en qüestions de política lingüística, llibres de text, control ideològic, amenaces a la llibertat de càtedra. A tot açò s'han sumat l'augment de la precarietat laboral dels professionals de l'educació i el menyspreu a la seua labor.
La més absoluta apatia per a abordar les dificultats que la seua pròpia política educativa ha generat: Davant els conflictes en els centres o davant el fracàs escolar s'han dedicat simplement a publicitar i magnificar aquests problemes sense realitzar cap actuació per a resoldre'ls.
Clara insuficiència de recursos econòmics.
La construcció de centres públics, extraordinàriament lenta en anys anteriors amb el que això ha suposat de proliferació de "barracots", s'intenta accelerar mitjançant la creació d'una empresa pública -CIEGSA- que ha actuat amb falta de transparència, opacitat i actuacions dubtoses (crema d'arxius "accidental"), i que ha suposat:
Un fort encariment de les obres, ara licitades en lots molt generosament valorats per a afavorir a les grans empreses amigues del PP. Pujades espectaculars dels preus d'adjudicació de fins a un 36% superior a la licitació com és el cas de l'IES Figueres Pacheco d'Alacant, preu de licitació 6.653.970 €, preu d'adjudicació 9.040.970 €.
Una gran opacitat en els tràmits de licitació i en les negociacions econòmiques i variacions pressupostàries, el que impedeix els controls públics i parlamentaris.
L'impagament de les obres licitades derivant a governs posteriors el deute generat.
El mapa escolar que hauria d'haver estat acabat en el 2003 i suposava una actuació de 277 centres encara no ha estat completat, segons les nostres dades falten més de 67 actuacions per escometre sense contar amb les noves necessitats creades per la incorporació d'alumnat d'altres països. Després de fracassar en la construcció de les infraestructures educatives per part de la pròpia Conselleria, a través dels Ajuntaments (convenis anunciats i venuts mediàticament i no escomesos) i per part de l'Institut de l'habitatge i fracassar la gestió de Ciegsa el PP segueix intentant vendre nous Plans com Creaescola que sol ve a demostrar la seua incapacitat com govern per a escometre les actuacions necessàries i per a fer més opaca la seua gestió.
Els centres manquen del professorat necessari per a atendre l'enorme diversitat derivada de l'obligatorietat de l'ensenyament fins als 16 anys i de la incorporació de l'alumnat arribat d'altres països.
Una bona part dels centres manca dels recursos materials adequats (aules de tecnologia o de música dignes, aules d'informàtica en condicions, salons d'actes, mobiliari, calefacció...). La Conselleria recorre sense cap tipus de vergonya política al barraquisme escolar (aules prefabricades) o al lloguer de locals a entitats privades.
Les despeses de funcionament i de manteniment s'han reduït en còmput real d'acord amb els costos, amb la consegüent deterioració de les instal·lacions públiques.
S'ha produït una implantació insuficient de la nova Formació Professional i dels Programes de Garantia Social. Àdhuc en els casos de Cicles ja en funcionament no sempre s'han implantat amb criteris coherents amb la realitat productiva.
Els CEFIRES continuen amb un model de formació no implicador, basat en l'oferiment de punts i hores per a cobrir els sexennis i no en la modificació real de les pràctiques educatives cap a una major qualitat i igualtat. S'han reduït ajudes a altres cursos de formació del professorat realitzats per institucions progressistes i les ajudes a les Escoles d'Estiu i MRPs.
S'han congelat les partides de beques (transport, menjador, llibres...)
S'ha produït una reducció proporcional progressiva de les dotacions materials i humanes per a actuacions que han de millorar la qualitat de l'ensenyament públic (no s'han reduït les ràtios per a atendre la diversitat; s'han congelat les hores de reforç, de recuperació, de desdoblegues per a pràctiques de laboratori i idiomes; s'han suprimit els desdoblegues en tecnologia).
Hi ha una clara insuficiència de personal especialitzat per a atendre les necessitats educatives especials i la Convivència escolar (logopedes, pedagogia terapèutica, educadors, mediadors...)
Hi ha una clara insuficiència de personal d'administració i servei dels centres (conserges, netejadors/es...) En els centres de secundària, el servei de neteja està quasi totalment privatitzat en condicions laborals molt dures per als treballadors i treballadores.
Desviament creixent de fons públics a l'ensenyament privat a costa de l'ensenyament públic. S'estenen els concerts amb l'ensenyament privat en les etapes no obligatòries fins i tot amb centres segregadors, sense un previ estudi de les possibilitats de la xarxa pública per a atendre la demanda existent.
.Davant aquest abandó de responsabilitats, davant aquest intent del PP de destrucció de l'educació pública i de culpabilitzar a tots dels efectes de les polítiques pròpies, i com una idea general prèvia a les propostes que segueixen
EUPV es compromet a un treball continuat, compartit amb tota la comunitat educativa (pares i mares, alumnat, sindicats, grups de professionals, organitzacions polítiques, ajuntaments i qualsevol altra persona o grup que es sent concernit) que genere acords sobre finalitats, objectius, estructures, formes d'actuació i necessitats que concloguen en l'exigència de canvis concrets i en la planificació d'estratègies que mostren la força social suficient per a obligar a qualsevol govern a donar satisfacció a aquestes peticions justes elaborades per tots i que garantisquen una educació de qualitat per a tots i que quedarien plasmades dins del marc de la Llei Valenciana de l'Escola pública i el seu finançament que proposem i que assegurarien:
El mapa escolar integral del País Valencià (des de l'Escola Infantil fins a la Secundària, passant per l'EPA, els Ensenyaments Especials, Cicles Formatius i Programes de Garantia Social).
L'existència de centres de secundària amb instal·lacions educatives adequades, dignes i suficients.
L'adscripció de cadascun dels centres d'Infantil i Primària a cadascun dels centres de Secundària, establint l'itinerari al que té dret preferent cada alumne.
La fixació i reducció de ràtios per grup i per professor, d'acord amb les necessitats educatives.
L'establiment de plantilles de professorat, tenint en compte les necessitats socials reals.
Establiment dels serveis de suport necessaris per a atendre amb garanties l'atenció a la diversitat i a les necessitats educatives especials així com l'atenció a l'alumnat estranger.
Plans de compensació educativa per a aquelles zones que en l'actualitat tenen una major taxa de fracàs i abandó escolar, com disminucions de ràtio, major dotació de professors de suport o assistència social garantida (Programa d'Assistència Social en col·laboració amb els Ajuntaments que permeta que els assistents socials i els mediadors culturals relacionen l'Escola, la Família i el Barri). Cercar una escola sense discriminacions, on la disciplina tinga la seua base en les tècniques de resolució de conflictes.
Establiment dels serveis d'atenció i seguretat dels centres que s'ha de concretar en un augment substancial del personal de serveis (conserges, netejadores, administratius) reduint-se la ràtio d'aquestes figures per alumnes.
En els Centres que escolaritzen alumnat procedent de la immigració, sectors més desfavorits socialment o altre tipus d'alumnat amb problemàtiques especifiques s'habilitaran els recursos necessaris per a atendre amb garanties el seu procés educatiu, tals com; disminuir el nombre d'alumnes per professor, augmentar el nombre d'orientadors, assistents i mediadors socials i/o culturals, professorat de suport, logopèdia, pedagogia terapèutica, psico-pedagogia, educadors etc., necessari per al seguiment individualitzat dels processos d'aprenentatge i adaptació.
Establiment de normes de funcionament, admissió de l'alumnat, gestió i participació democràtics d'obligat compliment, en igualtat de condicions per als centres públics i per als centres privats sostinguts amb fons públics.
La regulació de la jornada escolar i els temps escolars d'alumnes i professors.
Manteniment dels ensenyaments en règim nocturn en els IES per a qui per raons laborals o familiars no puguen cursar els seus estudis en horari diürn.
Manteniment de l'oferta del segon idioma en tots els centres de Secundària.
Establiment de nous serveis en els centres de Secundària:
Servei Sanitari: Els centres de Secundària han de disposar de personal sanitari per a atendre els casos d'urgència, prestar atenció mèdica, i desenvolupar una labor de foment d'hàbits de salut, alimentació, informació sexual, prevenció etc.
Educadors, Treballadors Socials, mediadors culturals en aquells centres de secundària en els quals existisquen casos greus de marginació social o problemes d'adaptació.
Menjadors escolars especialment en els IES que tenen caràcter comarcal. L'atenció i gestió dels mateixos serà per personal especialitzat aliè al claustre de professors.
Bibliotecaris o Tècnics Especialistes en Biblioteconomia per a organitzar i atendre les biblioteques escolars així com per a fomentar la lectura i l'estudi assistit.
La política de Formació Professional en EL País *Valenciá serà fruit del consens entre els agents socials, corporacions locals i l'administració educativa i laboral.
PROPOSEM:
Plans per a recuperar a aquells joves escolars en risc d'abandó del sistema educatiu, prèvia detecció i acció socioeducativa posterior en l'àmbit de la formació professional. Les accions es coordinaran entre els organismes municipals corresponents i els propis Instituts.
Memòria Econòmica per a generalitzar els Cicles Formatius de Grau Mitjà i Grau Superior en els Instituts.
Reconeixement del valor educatiu –no sols professionalitzador–d’aquests ensenyaments. Potenciació del model d'FP arrelat en el medi sociocultural, promotora de la cultura de la sotenibilitat i l'equilibri ecològic en els processos de producció, del benestar social i de la compensació de les desigualtats per raó de localització geogràfica (medi rural, periurbà,etc.), grup social, sexe o ètnia.
Llei de finançament per a la reforma de la Formació Professional que comprometa les inversions necessàries per a ampliar l’oferta de cicles formatius en els IES, en torns vespertins i nocturns, incloent-hi la formació ocupacional i contínua. Augment de les dotacions econòmiques per als equipaments dels cicles formatius..
Participació- Gestió democràtica dels centres, incloent-hi els integrats. Modificació de les normes que regulen las composició dels consells de la Formació Professional en tots els seus nivells per tal que hi tinguen cabuda els sindicats representatius de l’ensenyament públic i altres agents socials no presents.
Assegurar que cada localitat o comarca tinga una oferta pública suficient de cicles formatius.
Fomentar actuacions específiques per tal d’eliminar la tendènciaa l'exclusivitat de gènere en algunes especialitats d'FP.
Revitalització mitjançant programes específics i campanyes de promoció de les famílies professionals poc demandades per l’alumnat.
Actualització de currículums en funció dels avançaments socials, tecnològics i organitzatius, generalitzable a totes les famílies professionals. Promoció d’experiències d’innovació per a l’aplicació en FP.
Formació Professional dirigida a persones adultes amb les corresponents adaptacions pedagògiques, lingüístiques i organitzatives necessàries. Potenciació d’aquests estudis en règim nocturn.
Coordinacio de la inspecció d’Educació i la de treball per assegurar que es compleixen els fins formatius declarats.La formació en centres de treball no pot ser una excusa perquè alguns empresaris obtinguen mà d’obra barata
Assumir, como Administració, el Control i gestió de la Formació Professional y la responsabilitat de la coordinació entre els centres educatius i les empreses per a l’organització en centres de treball. S’establiran convenis marc vinculants entre la Conselleria d’Educació i les organitzacions empresarials en els quals es reconega la figura del tutor d’empresa.
Posada al punt, especialment en els centres en què s’imparteixen aquests ensenyaments, de programes de Salut Laboral i Mediambiental i Prevenció de Riscos Laborals. Compliment estricte de la normativa de Prevenció de Riscos Laborals i Seguretat i Higiene a totes les aules taller d'FP.
Millora de les infraestructuras dels centres i, de manera urgent, d’aquells que presenten riscos evidents.
No supressió de cicles formatius sense el vistiplau del Consell Valencià de la Formació Professional, i especial tractament a les zones rurals o especialment desfavorides disminuint les ràtios per a la implantació i supressió de cicles formatius.
Ens trobem en una situació de profunds canvis, marcats per l'obsessió de reduir el dèficit públic i un afany de privatització de serveis per a poder complir els criteris de convergència establits en el Tractat de Maastricht que estan influint negativament sobre els sectors més desfavorits.
A pesar d'haver avançat en la comprensió col·lectiva de contemplar la normalització com un fet necessari, veem no obstant això que aquest avanç és en molts casos purament teòric, quedant un llarg camí per recórrer en aspectes culturals i estructurals i en les actituds socials.
Certes polítiques educatives, en l'àmbit econòmic i normatiu, estan propiciant la privatització dels serveis essencials i un fort impuls a l'escola privada, que ens encamina cap a l'establiment d'una escola dual amb la progressiva implantació d'un model liberal. En l'escola privada, sostinguda amb fons públics, s'escolaritza a menys del 10% dels xiquets i xiquetes amb necessitats especials encara que, paradoxalment, hi ha més centres específics de caràcter privat. Mereix aquest fet una anàlisi social i ideològic bastant profund.
Des d'EUPV pensem que l'escola pública, plural i democràtica és l'única institució que pot garantir la igualtat d'oportunitats i la compensació de les desigualtats, ja siguen per situacions psíquiques, sensorials o físiques; per qüestions de tipus social o familiar; o per ser xiquets i xiquetes superdotats (que segons certes informacions podrien arribar a el 2% de la població infantil), a través d'una educació que garantisca la pluralitat EN els Centres, que gens té a veure amb la Pluralitat DE Centres que alguns defensen des de concepcions liberals i de competència de mercat, acollint-se per descomptat al finançament públic.
Els problemes que dia a dia han de solucionar les famílies, els docents, els propis afectats i els professionals que estan actuant amb xiquets i xiquetes que requereixen tractaments especials, són innombrables: falta de mitjans, falta d'informació, incomprensions, i fins i tot actituds insolidàries. Problemes que es van solucionant més a força d'entusiasme i solidaritat que de suports i reconeixement als seus drets.
Des d'EUPV pensem que tant els centres Específics com els Ordinaris són recursos necessaris i complementaris dins del sistema educatiu en una educació de qualitat. L'escolarització en uns o uns altres ha de ser decidida de forma individual amb cada alumne en funció de les seues necessitats educatives, de les seues circumstàncies personals i familiars i dels recursos requerits i disponibles.
La teoria és una, però la seua conclusió només es podrà veure quan aparega en els pressupostos la decisió política adequada per a dur aqueixa teoria a la practica. La diversitat és enorme i la societat i l'escola han de donar resposta amb els suports i els mitjans necessaris.
Tots els centres sostinguts amb fons públics atendran alumnat amb NNEE. Els processos de matriculació a tots els centres han de ser idèntics i s'hauria d'evitar l'existència de diferències significatives tant en el nombre d'alumnes com en el de dotacions.
Un Centre Escolar serà integrador no en funció de la seua "classificació", sinó del seu projecte educatiu, de la plena acceptació de la integració per tota la comunitat educativa, i dels recursos que dispose.
Una de les garanties de futur que es pot oferir a tots els xiquets i xiquetes, però molt especialment als xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials, és la generalització de l'Educació Infantil. Perquè es produïsca de debò una atenció primerenca i una estimulació precoç ha de procurar-se el prompte reconeixement de les dificultats específiques de cada xiquet o xiqueta, perquè la resposta a aqueixes necessitats especials subjacents siga més eficaç. Açò difícilment pot aconseguir-se sense la col·laboració dels mèdics pediatres, la preparació dels quals en aquest camp resulta en general insuficient.
En els casos que el trastorn no és clínicament evident, les Escoles Infantils es converteixen en centres de diagnòstic essencials. Açò reforça la necessitat de generalitzar l'educació en el cicle 0-3 i 3-6 anys i de contar amb plantilles adequades: si aquesta etapa educativa és important per a tot l'alumnat ho és encara més per als xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials.
Les Escoles Infantils a més de la seua importància en la detecció ocupen un paper fonamental en el procés educatiu del xiquet/a, en la normalització de la seua escolarització futura. Els xiquets i xiquetes menuts són els millors integradors, fonamentalment perquè no han establit encara filtres socials. Aquesta etapa compleix un paper essencial no solament en l'estimulació precoç també ho fa en l'acceptació de la diferència, en definitiva en la socialització - "el xiquet s'interrelaciona millor amb els seus parells"- i en l'èxit de la futura integració en centres ordinaris.
Aconseguir una millor coordinació entre els diferents estaments que intervenen en la primera etapa de la vida: SALUT, ATENCIÓ PRIMERENCA I ESCOLA; donant pas a un treball interdisciplinar que impedisca la sectorialització de les actuacions. Coordinació enfront del treball aïllat dels diferents professionals que intervenen en l'entorn dels xiquets amb necessitats educatives especials, que suposa d'una banda un malbaratament de recursos, i per una altra una demora en la presa de decisions i execució de mesures pertinents. No menys important resulta la coordinació entre pares i professionals. Pares i professionals han de formar un equip, intercanviar informació i resoldre problemes de la manera més adequada per a la família i l'alumnat.
Realització d'un mapa escolar d'alumnat amb NEE que haurà de contenir els recursos humans i materials necessaris.
Estabilitat dels equips docents. La interinitat o "curta estada" d'alguns dels professionals que formen l'equip docent i de suport en els centres, constitueix un tret negatiu en la continuïtat i estabilitat de l'atenció dels xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials. Per a evitar-lo es proposa l'estabilitat dels equips almenys en la durada dels cicles.
Desaparició de les barreres arquitectòniques de tots els centres.
Adequació del transport escolar.
Integració dels xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials en les activitats extraescolars amb la creació de jocs i esport sense barreres.
Reestructuració dels Centres Específics perquè puguen abordar la gran diversitat de situacions que arrepleguen i puguen ser centres de recursos, assessorament i atenció puntual a centres ordinaris, famílies i alumnat amb NNEE
Tots els Centres sostinguts amb fons públics tindran, d'acord als principis marcats en la Llei, unitats i personal especialitzat en necessitats educatives especials.
Incorporació de l'assistència sanitària als centres específics (mèdics, ATS...)
Dotació tecnològica de sistemes de comunicació alternatius (ordinadors interactius, pantalles...) i aquells recursos i ajudes tècniques que permetan un major i millor accés al curriculum.
Recursos suficients als Centres perquè puguen dotar les aules d'acord a les necessitats especifiques (en l'actualitat el material que s'envia és estàndard).
Reconeixement dels educadors de necessitats educatives especials com personal educatiu.
Selecció més rigorosa dels emplaçaments físics i funcionals per als i les alumnes que es van a integrar en centres ordinaris i especificació de criteris prioritaris.
Formació del professorat i un major assessorament tècnic al professor ordinari, al de suport, al logopeda i al fisioterapeuta...
Seguiment i assessorament per part dels Equips Psicopedagògics de les adaptacions curriculars individuals i els Programes de Diversificació Curricular.
Programes de Garantia Social suficients i adaptats a les necessitats reals, sense fer abandó per part de les Administracions Educatives en altres entitats.
Major implicació dels pares i mares dels alumnes amb necessitats educatives especials en els programes i activitats dels Centres. Proposem també que es reconega, a efectes laborals, com deure públic inexcusable l'assistència de pares i mares o tutors a les reunions dels Consells escolars, comissions d'escolarització o altres òrgans anàlegs, així com a les activitats programades pels centres sobre l'educació dels seus fills.
Equips multiprofessionales per a necessitats especials visuals, auditives, motóriques i intel·lectives, amb vista a garantir un diagnòstic més fiable, realitzar un seguiment més assidu en el Centre on s'integra l'alumne o l'alumna, i assegurar la Formació Permanent del Professorat i el seu assessorament.
Incorporació de professorat i intèrprets especialistes en el llenguatge dels signes en el cas de xiquets i xiquetes hipoacústics escolaritzats.
Garantir el procés educatiu dels xiquets i xiquetes que no poden estar en l'escola i obligatòriament han d'estar en un Centre Sanitari o a casa amb Professors Itinerants.
Regular les adaptacions de la prova d'accés a la Universitat (mentre aquesta no desaparega) i els plans d'ensenyament posteriors que permetan un accés als ensenyaments universitaris del col·lectiu de persones amb necessitats educatives especials.
En aquests últims temps hi ha hagut una obsessió compulsiva per legislar per aplicar programes, sense avaluar aquests processos per a reconduir o millorar dimensions viciades per la rutina o realitzades sense una justificació conceptual sòlida. Reflexionar sobre el fet i la seua repercussió serà la millor manera de millorar-lo.
Avaluar les experiències portades a terme pels Centres del País Valencià, tant en Centres Específics com en Ordinaris, del tractament dels xiquets i xiquetes amb NEE és doncs prioritari de cara a millorar i superar de cara al futur no només el seu procés escolar, sinó els drets fonamentals que els assisteixen, el seu espai en la societat. Aquesta avaluació hauria de portar-se a terme amb i des de tots els sectors implicats, també des del propi alumnat, tant el qui és susceptible de rebre ajudes especials - en la mesura del possible - com dels companys i companyes que han compartit la seua escolarització.
Reorganització i coordinació de les unitats administratives necessàries per a garantir el desplegament efectiu d'aquests ensenyaments.
Garantir l'existència d'una oferta de formació suficient i territorialment equilibrada per a donar cobertura a la demanda en els diferents ensenyaments i graus.
Augment de les dotacions de professorat i d'equipament per a adaptar-los a les exigències de la nova reordenació del sistema educatiu.
Adequació i millora de les infraestructures dels centres per a ajustar-les a la normativa que estableix els requisits mínims per a aquests centres de règim especial.
Potenciació de la vinculació d'aquests ensenyaments amb les universitats i establiment de canals de col·laboració amb empreses i altres entitats vinculades al món comercial, turístic, artístic o de l'espectacle.
Elaboració d'un Reglament Orgànic específic per a les Escoles Oficials d'Idiomes.
Elaboració d'un mapa escolar dels ensenyaments d'idiomes al País Valencià que arreplegue una planificació racional i objectiva de la xarxa d'escoles d'idiomes.
Ampliació de l'oferta d'ensenyaments d'idiomes en una doble vessant:
Infraestructures, utilitzant no només les actuals escoles oficials d'idiomes sinó també altres tipus de centres d'ensenyament.
Diversificació de l'oferta lingüística, amb la incorporació progressiva de totes les llengües oficials de l'Estat espanyol i altres llengües de països de la Unió Europea, principalment d'aquells amb importants vincles de veïnatge.
Aplicació del principi de descentralització territorial en l'oferta d'ensenyaments d'idiomes.
Desdoblament de les escoles oficials d'idiomes de València i Alacant, situant les noves preferentment en l'entorn dels campus universitaris.
Desplegament progressiu de cursos d'actualització de coneixements, de perfeccionament professional o similars en les escoles d'idiomes, vinculats a les necessitats del món laboral i professional.
Desplegament d'una oferta específica d'ensenyaments d'idiomes en la modalitat d'ensenyament a distància, com a mínim en el primer cicle d'aquests ensenyaments, no circumscrita a la llengua anglesa.
Generalització de les proves de nivell per a l'ingrés de l'alumnat en els ensenyaments d'idiomes.
Reorientació de l'oferta de cursos i programes de formació permanent del professorat d'ensenyaments d'idiomes, amb una oferta horària diversificada, no limitada a les llengües més demandades i arrelada a les peculiaritats curriculars d'aquests ensenyaments.
Coordinació entre l'oferta d'ensenyaments d'idiomes i altres ensenyaments de règim especial (oferta d'idiomes en l'àrea de cant en els conservatoris de música) o general (oferta de segon o tercer idioma en els Instituts d'Educació Secundària o sistema de convalidacions de matèries optatives).
Integració progressiva, basada en criteris de planificació de l'oferta d'aquests ensenyaments, dels conservatoris municipals de música i dansa en la xarxa pública dependent de la Generalitat Valenciana. Entretant, increment sensible de les subvencions de la Generalitat a les corporacions locals titulars d'aquests centres.
Normalitzar els estudis superiors de música amb la creació de Facultats de Música, proposant les modificacions legals que siguen necessàries.
Creació progressiva d'una xarxa de centres integrats de música i/o dansa en els quals els alumnes puguen cursar simultàniament els estudis musicals i de dansa amb els de règim general, aplicant l'establit per l'article 41.1 de la LOGSE (encara vigent). Amb aquest mateix objectiu, perfeccionament del sistema de convalidacions, destinat a reduir la càrrega lectiva de l'alumnat que cursa aquests dos tipus d'ensenyaments.
Adequació immediata dels conservatoris de música i dansa de la xarxa actual o futura de la Generalitat Valenciana als requisits mínims establits per la normativa vigent per a aquests ensenyaments.
Potenciació de les escoles de música i/o dansa com instruments d'acostament dels primers estudis musicals o dansístics a tots els ciutadans i ciutadanes i a tots els racons del País Valencià. En aquest marc, increment del suport financer de la Generalitat Valenciana a les corporacions locals i entitats sense ànim de lucre titulars d'aquestes escoles, així com suport especial per a la creació d'escoles de música i/o dansa municipals.
Desplegament reglamentari immediat de la Llei Valenciana de la Música que escometa la regulació específica de les escoles de música i dansa, orientada a aconseguir qualitat en l'ensenyament (professorat, instal·lacions, ràtios...) que permeta la continuació dels estudis en centres d'ensenyament reglat per a aquells alumnes que així ho desitgen.
EUPV defensa un desplegament decidit de la formació de persones adultes com sistema d'assegurar els irrenunciables principis de l'educació permanent i de la participació social en les destinacions de la comunitat, tot això des d'una perspectiva d'interdisciplinariedad i diversificació dels programes formatius per a la població adulta, basada en les necessitats reals i canviants del món actual. El treball conjunt d'Esquerra Unida i altres grups polítics amb els agents socials vinculats a la formació de persones adultes va fer realitat el que durant anys semblava un somni per a aquests col·lectius: la promulgació d'una Llei de Formació de les Persones Adultes, aprovada per les Corts Valencianes al gener de 1995.
Els dotze anys transcorreguts des de llavors, decisius per a l'articulació d'una oferta ambiciosa i de qualitat de formació per a la població adulta, han estat desaprofitats pel govern del Partit Popular que, al negar-se sistemàticament per acció o per omissió a efectuar el desplegament reglamentari de la Llei 1/1995 de 20 de gener de Formació de les Persones Adultes en els seus aspectes més necessaris, ha malgastat el cabal d'il·lusions i expectatives que la promulgació d'aquesta Llei havia generat entre els agents socials i la societat valenciana en general, condemnant a la formació de persones adultes a un estat de postració o almenys d'hivernació que perjudica seriosament el seu futur com instrument de transformació social.
Per a subvertir aquesta situació, en el marc del desplegament decidit de la Llei 1/1995, Esquerra Unida proposa:
Reconeixement efectiu del dret de la ciutadania del País Valencià a obtenir dels poders públics valencians, i molt especialment de la Generalitat Valenciana, una oferta suficient i diversificada de programes de formació per a la població adulta que els sol·licite.
Promoció de mesures dirigides a facilitar l'accés de les persones adultes a l'educació i formació, amb especial atenció a les dones, desocupats i desocupades de llarga durada immigrants, minories ètniques i culturals, persones amb especials dificultats d'integració i altres col·lectius desfavorits socialment.
Elaboració del Pla General d'Actuacions per a la Formació de Persones Adultes al País Valencià per al pròxim sexenni, que definisca adequadament la planificació, programació, organització, coordinació i marc financer de les actuacions en aquest sector.
Creació d'un òrgan directiu en la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència amb competències plenes de gestió i coordinació dels programes formatius vinculats al sistema educatiu. En la resta de Conselleries amb competències en formació de persones adultes, reorganització de les unitats administratives necessàries per al desenvolupament dels programes formatius, amb delimitació de les seues funcions i àmbits d'actuació.
Impulsar la coordinació de les accions i dels recursos en matèria de formació de persones adultes a través de la Comissió Interdepartamental, així com la participació de totes les institucions i agents socials que intervenen en la FPA a través del Consell de la Formació de Persones Adultes, convertint aquests dos òrgans col·legiats en el motor de la política de la Generalitat en aquesta matèria.
Creació d'una unitat tècnica amb la corresponent dotació de personal al si del Consell de la Formació de Persones Adultes.
Elaborar el mapa de la FPA com instrument de planificació de la xarxa de centres específics de FPA, explicitant els criteris utilitzats per a la seua elaboració i definint els diferents models o tipus possibles de centres.
Elaboració d'un reglament orgànic específic per als centres de FPA.
Regulació de l'ordenació de tots els programes formatius de FPA, amb la participació dels agents socials de la FPA.
Definició de les plantilles de personal dels centres específics de FPA arran de l'estudi dels perfils professionals necessaris per a la impartició dels diferents tipus de programes formatius, potenciant l'existència d'equips multiprofessionals.
Desplegament del sistema de provisió de llocs de treball en els centres de FPA, així com disseny i implantació de plans específics de formació del professorat d'aquests centres.
Articulació de les modalitats d'ensenyament presencial i a distància en els diferents programes formatius. Integració i coordinació de tota l'oferta no universitària de FPA en la modalitat a distància
Promoció oficial de la participació i l'associacionisme de l'alumnat en els centres de FPA.
Realització d'una campanya institucional de sensibilització de la societat valenciana al voltant de la importància i necessitat de la formació permanent, així com de comunicació sobre l'oferta de formació de persones adultes al País Valencià .
Regular i promoure la constitució dels Consells Locals i/o Comarcals de FPA de participació d'institucions i agents socials de la FPA.
Elaboració de plans locals, comarcals o mancomunals de FPA com mecanismes d'expressió de les necessitats i/o demandes de formació dels territoris i de les iniciatives per a resoldre-les.
Integració del professorat de la Diputació Provincial de València en l'administració de la Generalitat Valenciana.
Increment substancial i consolidació coherent amb els principis arreplegats en la Llei 1/1995 dels crèdits pressupostaris de la Generalitat Valenciana destinats a la FPA.
Engegada dels mecanismes previstos en la Llei de FPA per al finançament dels programes formatius que despleguen les corporacions locals i els centres d'iniciativa social, especialment el Conveni General Multilateral.
Creació d'unitats d'Inspecció Educativa específiques i especialitzades per als centres de formació de persones adultes. Reforç de la dimensió assessora de la inspecció, sense perjudici de les seues tasques inherents de supervisió i avaluació del sistema educatiu.
Promoció de les línies d'ensenyament en valencià.
Consecució de la gratuïtat del material escolar per a l'alumnat de FPA que curse programes d'alfabetització o d'adquisició de la formació bàsica, coherent amb la mateixa demanda formulada per a l'ensenyament obligatori.
Implantació immediata i generalitzada en els centres específics de FPA de l'oferta formativa per a la població adulta que permeta l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Implantació dels ensenyaments de batxillerat i de formació professional en els centres específics de FPA que reunisquen les condicions per a això.
Regulació de la figura del professorat col·laborador que preste els seus serveis en centres de FPA i que depenga d'altres entitats distintes a la Generalitat Valenciana.
Dotació per als centres de FPA de personal d'administració i serveis.
4.7. UNIVERSITAT I INVESTIGACIÓ
Els últims anys de govern del PP a la Generalitat han sigut un autèntic desastre per a les universitats valencianes. Si l’Estat Espanyol subfinança la universitat pública, al País Valencià, la Generalitat del PP ha exacerbat aquest subfinançament, fidel al seu model econòmic “neoliberal” i tercermundista que consisteix a fomentar un “creixement” basat en sous baixos, sol, platja i urbanitzacions, en lloc de promoure un desenvolupament sostenible que es fonamente en una mà d’obra cada vegada més qualificada i inversions en els avanços científics i tecnològics. El menyspreu del PP envers la universitat no és casual: forma part de la seua política econòmica.
Enfront d’aquesta situació, des d’Esquerra Unida propugnem una política universitària alternativa, assentada en la suficiència financera, per tal de garantir la qualitat de la universitat com a servei públic imbricat en l’entorn socioeconòmic i cultural del País Valencià, obert a la cooperació internacional i solidària amb universitats d’altres països i compromés amb la difusió lliure dels coneixements i dels resultats de la recerca finançada amb diners públics.
Entenem que una universitat pública de qualitat exigeix la substitució de la LOU (la modificació de la qual encara que lleva els trets més dolents de la LOU del PP continua sent insuficient) per una llei que fomente una Universitat pública, democràtica, autònoma, crítica i de qualitat, llei que haurà de comptar amb la participació activa en la seua elaboració de les organitzacions socials i, en especial, de les pròpies universitats.
Prendrem les mesures perquè el sistema universitari valencià siga un servei educatiu gratuït i universal estretament cohesionat amb les etapes preuniversitàries i amb la formació professional superior. D’altra banda, fomentarem l’extensió dels serveis formatius de les universitats valencianes perquè estiguen a l’abast de tota la ciutadania.
Propostes d’actuació
Proposem una planificació de l’oferta de places de l’ensenyament superior d’acord amb les necessitats socials i culturals del nostre país i amb les aspiracions de formació de la nostra joventut.
Organitzarem aquesta oferta per zones geogràfiques i i farem que l’oferta tendisca a cobrir el conjunt de les àrees de coneixement i dels títols de grau, de forma que hi haja desplaçaments mínims per part de l’estudiantat, sense excloure la possibilitat d’arribar a acords amb altres comunitats autònomes.
Promourem una Llei Valenciana d'Universitats que regule el Sistema Valencià d'Universitats Públiques assegurant-ne el finançament públic, de manera que atenga plenament a les necessitats socials de formació universitària al País Valencià i impulse una investigació no condicionada pels poders polítics i econòmics.
Dins d’una política general de promoció del coneixement i de l’ús de la nostra llengua, posarem en marxa un pla específic per fomentar la docència universitària en valencià per tal d’assolir els nivells de les universitats del nostre àmbit lingüísstic.
Assegurarem un finançament públic suficient per a una dotació de mitjans materials i humans que permeta una docència d’acord amb les directrius europees per tal de fer possible una docència teòrica i pràctica participativa, tot assegurant la formació del professorat en mètodes actius, limitant el nombre d’estudiants per grup a 50 i evitant la privatització de serveis.
Farem que aquest finançament públic garantisca una investigació bàsica de qualitat com a una activitat central de les universitats públiques valencianes. Establirem una política clara en matèria de R+D+I amb definició de les línies prioritàries d’actuació atenent a les característiques del País Valencià, amb una major coordinació de tots els sectors implicats (centres d’investigació, sectors productius i societat).
Això implicarà un augment considerable de l’assignació pressupostària i de la quantitat dels investigadors i de personal de suport en condicions dignes, la qual cosa comportarà, entre altres, la transformació de les beques actuals en contractes laborals d’investigador/investigadora en formació, amb perspectives de promoció, bé en centres públics d’investigació, bé en empreses.
Contribuirem a equiparar amb la UE les despeses per estudiant y les dedicades a beques i ajudes a l’alumnat universitari, per tal d’ampliar, estendre i millorar el nostre sistema universitari. En aquest sentit, promourem la gratuïtat i la universalització dels estudis universitaris i, com que la universitat és un servei públic i els estudis universitaris són una activitat socialment necessària, assegurarem que ningú no en quede exclós per obstacles relacionats amb el seu origen social o econòmic d’acord amb el comunicat de Bergen.
Derrogarem la “Llei de Creació de L’Agència Valenciana d’Avalació i Prospectiva” i crearem una nova Agència Valenciana d’Avaluació i Qualitat. L’agència s’haurà de constituir com a un organisme autònom regit pel dret públic i, entre els seus objectius principals, estaran la consecució dels màxims nivells de qualitat en el sistema universitari públic valencià i la seua adequació a les demandes socioeconòmiques i culturals del País Valencià.
Dins del marc de la LOU, ens comprometem a fomentar la contractació estable del professorat i un contracte laboral per al professorat i investigadors en formació, substituint així la figura actual de “becari d’investigació”. Quant al professorat, la Generalitat introduirà únicament categories contractuals de caràcter estable, amb contracte laboral indefinit, i equiparades a alguna categoria del funcionariat. La única diferència amb les categories funcionarials serà la possibilitat d’accedir a les figures laborals amb una acreditació d’àmbit autonòmic. No hi haurà diferències retributives. La Generalitat assegurarà, mitjançant un nou decret, l’equiparació salarial i l’accés a l’equivalent dels sexennis i quinquennis.
Contribuirem a configurar una carrera professional per al Personal d’Administració i Serveis (PAS) de les universitats valencianes, per tal que les universitats tinguen una plantilla de PAS cada vegada més qualificada, condició indefugible per a la qualitat de l’ensenyament i de la investigació. En aquest sentit, caldrà promoure plans de formació específics i posar a l’abast del personal els mitjans educatius de les nostres universitats.
EUPV posarà en peu una Agència Pública General d'Investigació Valenciana, la plantilla d’investigadors de la qual puga proporcionar un servei públic a tot tipus d’entitats i empreses cercant solucions als seus problemes. El resultat de les seues investigacions hauria de ser com norma general públic i gratuït i difondre’s lliurement per Internet perquè pogués ser utilitzat per qualsevol. En contraprestació a tal servei gratuït es podrien requerir contrapartides, com l’estabilitat laboral en les empreses que se’n beneficien, amb la fi que la innovació consegüent no redunde en una reducció de plantilla.
Crearem un Consell Interuniversitari. Al País Valencià, hi haurà un Consell Interuniversitari amb representació de l’administració autonòmica, de les universitats, de l’assemblea legislativa, dels estudiants i dels agents socials. Aquest Consell establirà un mapa amb l’oferta de titulacions que, a nivell autonòmic, i tenint en compte els recursos existents, done resposta, des de les universitats públiques, a la demanda social. Igualment els ajuntaments en què es troben enclavades les universitats hauran d’incorporar polítiques actives, i, fins i tot, financeres, envers els centres universitaris, a través dels seus representants en els consells socials.