 |
SECCIÓ SINDICAL UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Telf: 398 3041, Fax: 386 4094 Locals Sindicals, Avda. Blasco Ibáñez, 46010 - València |
Quasi
vint anys després aquest objectiu està per acomplir i és
obvi que la LRU ha de ser modificada perquè la realitat actual del
sistema universitari no continue allunyant-se cada vegada més de
declaracions d’aquesta mena.
Però
l’actual projecte de llei no s’encamina a reduir aquesta distància
sinó a incrementar-la descaradament.
El
projecte de llei que el Partit Popular i els seus aliats ens volen imposar
no planteja ni quins són els problemes i dèficits que pretén
solucionar ni com ho pensa fer. No hi ha una definició clara del
model d’Universitat que hom persegueix però, no ens enganyem, sí
que tanca, entre línies, un model d’universitat d’acord amb els
interessos més reaccionaris dels poders econòmics i polítics.
Les deficiències i indefinicions d’aquest Projecte de Llei no ho
són per casualitat o negligència.
També
cal ressaltar que no va acompanyat de disposicions transitòries
que adapten la situació actual a la nova proposta i no contempla
l’homologació amb la resta d’universitats europees. Especialment
rellevants són les absències relatives al finançament.
Tota llei d’universitat ha d’anar acompanyada del finançament necessari
per desenvolupar una universitat pública de qualitat. En aquest
sentit, considerem que el percentatge del PIB que cal destinar al respecte
no pot ser menor del 2% (l’Estat Espanyol dedica l’ 1.1% del PIB a la Educació
Superior en front del 1.6% dels països de l’OCDE).
Resulta
força alarmant que el projecte represente un clar pas enrera pel
que fa a la democratització i a l’autonomia universitària.
Aquestes es veuen seriosament atacades pel fet d’oferir les condicions
de possibilitat per a la ingerència dels interessos polítics
i empresarials privats en la gestió, la docència i la investigació
a la universitat pública. D’aprovar-se aquest projecte seríem
davant d’una claudicació sense precedents de l’educació superior
en front dels interessos neoliberals de la globalització econòmica.
Vegem
alguns aspectes concrets d’aquesta mena d’híbrid entre centralisme
a ultrança i neoliberalisme exacerbat que és la LOU:
-
ESTRUCTURA I DEMOCRÀCIA INTERNA:
El
projecte presentat disminueix encara més la ja insuficient democràcia
interna i la participació: d’una banda reforça el poder dels
òrgans unipersonals (rector, degans, directors de departament...)
enfront dels òrgans col·legiats de representació democràtica
(claustre d’universitat o facultat, consell de departament) i de l’altra,
redueix o nega la participació de sectors de la universitat, com
ara el personal docent no funcionari (contractats i becaris), el personal
d’administració i servei i els/les estudiants .El Rector ja no respon
davant del Claustre, que es queda com un mer òrgan representatiu,
sense capacitat d’acció i amb una composició que evoca els
temps del franquisme. Es perfila així una burocràcia espessa,
endogàmica, autoritària i arcaica que atempta contra qualsevol
principi i voluntat democràtica, de eficàcia i autogestió.
-
PRIVATITZACIÓ:
A
la mancança d’un pla de finançament de la Universitat Pública,
cal afegir que el projecte afavoreix la proliferació d’universitats
privades (en especial les impulsades per l’Església Catòlica)
incrementant la seua capacitat de decisió en el sistema universitari
espanyol, sense exigir-li uns requisits de qualitat equiparables als de
les universitats públiques. Per accelerar el deteriorament del sistema
públic universitari, el projecte obri la porta a diverses formes
de privatizació encoberta en facilitar l’entrada dels poders politicoeconòmics
a diferents òrgans i nivells de decisió interna.
-
EL CONEIXEMENT I ELS/LES ESTUDIANTS:
L’augment
de la competitivitat entre les universitats i la mercantilització
del coneixement són àmpliament afavorits pel projecte, la
qual cosa, afegida a la manca de partides pressupostàries suficients
per sostenir i optimitzar el sistema públic, farà que el
coneixement i la investigació en l’àmbit públic queden
en inferioritat de condicions respecte del sector privat.
La
lògica mercantil, que hom pretén potenciar encara més
del que ja existeix, afavorirà les titulacions més productives
i desatendrà per complet les que es consideren poc rendibles en
el mercat laboral de moda.
L’estudiant
es tracta alhora com a client-usuari-producte, la qual cosa redueix la
seva capacitat de participació i incidència en les decisions
de govern i gestió universitària. A més, el projecte
no resol satisfactòriament l’accés, no garanteix la igualtat
d’oportunitats i no afavoreix la mobilitat real en no anar acompanyat d’una
proposta efectiva d’augment de beques universitàries.
-
PRECARIETAT LABORAL:
Quan
ens referim al personal al servei de les universitats, hem de fer constar
que aquest està compost per personal docent i investigador (PDI),
personal d’administració i serveis (PAS) i personal becari. El projecte
ratifica, sense cap mena de pudor, la tendència del mercat a precaritzar
els llocs de treball i desatén les singularitats del personal del
sistema universitari.
La
precarietat laboral del personal al servei de les universitats públiques
representa, inequívocament, una voluntat de menyspreu clar al sistema
universitari públic i palesa l’absència total de cap mena
de consideració envers el coneixement com a riquesa social. A més
compromet la plena autonomia de la tasca docent i investigadora respecte
de qualsevol poder establert, ja siga aquest polític o empresarial.
Pel
que fa als diferents estaments, volem fer constar el següent:
-
Personal docent i investigador:
Caldria
esperar d’una modificació de la LRU que desaparegueren les àmplies
borses de precarització del professorat, que es definira, a la fi,
una carrera docent i investigadora acceptable, que es dotara les universitats
de major autonomia en la selecció del seu professorat, que s’articularen
sistemes de promoció menys arcaics i arbitraris. Amb la seua aposta
deliberada per un model centralista, reglamentista i piramidal, la LOU
no només no resol cap d’aquests problemes, sinó que es proposa
agreujar-los.
-
Personal d’administració i serveis:
El
projecte desconeix la labor d’aquest col·lectiu, que suposa fins
a 1/3 de les plantilles de les universitats. Insisteix en els vicis de
la LRU i no homologa les condiciones laborals, professionals i retributives
(les deixa al desemparament de les lleis de pressupostos de les administracions
de les CC.AA.); les negociacions internes per a aquest personal es confirmen
com a absurdes o ridícules. S’obri la provisió de llocs de
treball a tots els empleats públics estatals però s’ignora
la reciprocitat. Malgrat que la figura del PAS resulta necessària
per al funcionament universitari com a servei públic, es redueix
encara més la corresponsabilitat del PAS, es disminueix, i s’elimina
de vegades, la seua participació als òrgans de govern i gestió.
-
Personal becari:
El
projecte de llei manté un confús disseny de la carrera investigadora.
La redacció actual del projecte continua relegant el personal investigador
en formació a una posició de completa precarietat laboral
i social, en no reconèixer-li drets de cap mena. Se’l segueix considerant
com a personal laboral de fet però no de dret, ja que la seua vinculació
als centres universitaris es produeix a través de beques i no de
contractes laborals.
-
PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT A LA UNIVERSITAT:
El
projecte no reflecteix una universitat amb participació real i democràtica
de la societat. La universitat hauria de rendir comptes a la societat que
la finança, sempre dins del principi d’autonomia universitària;
tanmateix, el projecte centralitza decisions polítiques des del
Ministeri i des de les CC.AA. (a més d’afavorir la participació
dels interessos privats). Hauria de garantir-se una col·laboració
àgil i eficaç amb la societat i els seus representants, més
enllà de la que ofereixen actualment uns consells socials, la dependència
dels quals front als poders econòmics i polítics es pretén
incrementar encara més.
-
EL RECTOR:
El
Rector ha d’estar al capdavant de la universitat; la representa; rendirà
comptes, tant a la societat en general com a la comunitat universitària.
Per tant a la Universitat Pública, aquest hauria de ser escollit
en democràcia directa per tota la comunitat universitària
en igualtat de condicions, sense privilegis ni ponderacions de vot.
Contràriament,
el projecte perfila un Rector que passa a ser un personatge estrany a l’autonomia
universitària; estrany a la democràcia; estrany a la universitat
com a servei públic; subjecte als governs central i autonòmic;
supeditat als interessos empresarials; i condicionat a una burocràcia
que representa els estrats privilegiats de la pròpia Universitat.
PERQUÈ
UNA ALTRA UNIVERSITAT PÚBLICA ÉS POSSIBLE I NECESSÀRIA: